¿On és Lasseter?
L’acomiadament del director creatiu de Pixar sembla que ha afectat ‘Toy story 4’
Fins fa molt poc, ningú podia discutir la imbatibilitat de Pixar. Havia aconseguit desafiar Disney i fundar una nova era en el terreny de l’animació apostant per les noves tecnologies, portant el desenvolupament digital a una altra dimensió i establint les bases d’un nou model de pel·lícula familiar que obria el seu espectre de difusió tant a nens com a adults. Des de Toy story (1995) fins a Del revés (Inside out) (2015), l’idil·li no va parar de créixer, triturant prejudicis i arribant als espectadors de la manera més pura, a través de la imaginació, la diversió i la tendresa.
No obstant, l’acomiadament de John Lasseter com a director creatiu per comportament tòxic i sexista dins de l’entorn laboral ha suposat d’alguna forma el tancament d’un cicle, una cosa que s’aprecia precisament ara que s’estrena Toy story 4, l’última entrega de la franquícia –que va convertir Lasseter en la reencarnació de Walt Disney en el nou mil·lenni– i la primera pel·lícula de Pixar en què el gran guru de l’animació no apareix als títols de crèdit.
Va ser durant el procés de gestació d’aquesta última part quan van saltar les veus d’alarma a l’abandonar el projecte Will McCormack i Rashida Jones després que Lasseter intentés sobrepassar la seva relació professional amb l’actriu i guionista. Tot i que aquests rumors van ser desmentits, en plena efervescència del moviment MeToo, es van començar a succeir les denúncies anònimes que evidenciaven que Lasseter no era només aquest senyor somrient amb camises cridaneres que havia
‘TOY STORY 2’ (1999) L’univers ja estava creat, només faltava expandirlo. I és el que va aconseguir John Lasseter amb aquesta segona entrega, portant més enllà la seva idea primigènia i atorgant-li més complexitat narrativa i tècnica, així com una pluja d’idees torrencial. revolucionat la indústria de l’entreteniment, també havia utilitzat la seva posició de poder per abusar de dones.
Potser per aquesta raó, la nova cúpula de Disney i Pixar s’ha esforçat a deixar de banda la figura de Lasseter a Toy story 4, fins al punt que no deixen d’aparèixer versions contradictòries sobre la seva implicació en la gestació de la cinta. En definitiva, un clàssic de Hollywood, convertir una figura heroica en el dolent de la funció quan es torna massa incòmode.
Discursos soterrats
En aquest sentit, no deixa de resultar curiós que Toy story 4 contingui una bona quantitat de discursos soterrats una mica nocius per al públic infantil i juvenil, com el que es refereix a pertànyer a una persona anul·lant en el procés la identitat pròpia. Si alguna cosa havia caracteritzat les pel·lícules de Pixar era la seva capacitat per narrar aventures imaginatives en què bategava un rerefons metafòric al voltant de la societat en la qual vivim, els reptes a què ens enfrontem, així com un estudi minuciós del comportament humà ja fos a través de joguines, bestioles, cotxes de carreres o famílies de superherois.
La pel·lícula amb què es tanca, per ara, una de les sagues més importants de la història del cine ha perdut part de la seva màgia. Toy
story 4 sembla conformar-se amb continuar traient el màxim partit a una sèrie de personatges que formen part de la cultura popular. Ens fa pena acomiadar-nos de Woody, Buzz Lightyear i companyia, però encara ens sap més greu que la seva última aventura sigui la menys memorable.