Assassinat amb robot de cuina
Barri humil. Corrala de veïnes. Com deia Valle-Inclán: «No li demanin un fil a la portera perquè mossega». Cinc senyores prepa- ren un capolat de carn de porc en un robot de cuina. De sobte, l’artefacte explota. Les fulles surten disparades. Seccionen la jugular d’Elvira. Es va dessag- nant a poc a poc. ¡Ah! Gran consternació. Caos de cassoles i paelles. Sang a les parets. Hor- ror entre les dones. Però veient que l’Elvira no s’acaba de morir del tot, l’Amparo la remata fo- radant-li el clatell amb el fila- berquí d’una blackdecker. I lla
vors escenifiquen aquell tràfec, tan esbojarrat i recurrent, del transport del cadàver sense que el veïnat se n’assabenti. O sigui, senyores assassines per culpa d’un robot de cuina domèstic.
¡Ah! El gènere de la comèdia negra, quan el treballa la tele, sempre queda grosser. Aquesta sèrie l’acaba d’estrenar Tele 5 amb el títol de Señoras
del (h)AMPA. És un exercici que recorda una mica aquell thriller ibèric d’A-3 TV que es deia Ma
tadero. També La Comunidad, pel·lícula d’Álex de la Iglesia. L’èxit cions d’aquest sempre tipus és directament de produc- proporcional a la qualitat dels intèrprets. Aquí es compta amb un bon quintet d’actrius. En vull destacar una, que no té un rol de primera prota- gonista, però és d’una efectivitat formidable: Mamen García. Pertany a l’escola de grans secun- dàries, com ho va ser Chus Lampreave, per exemple. De seguida connecten amb l’espectador. Són clau perquè la sèrie en- ganxi. En aquest cas s’ha aconseguit gairebé un 21% de share i tres milions d’espectadors. LA IMMORTALITAT. – Seguim amb la mort. Jordi Basté inves- tigava l’altre dia (No pot ser!, TV-3) els experiments que s’estan fent perquè la immortalitat sigui un fet. Són assajos finançats, sobretot, per criatures que viuen forrades de diners, de poder i de privilegis, i que, és clar, pretenen quedar-se així tota l’eternitat, ben a gust.
La professora Begoña Román li va fer llavors a Basté aquesta reflexió interessant i justa: «És indecent allargar la vida dels que viuen millor, sense garantir la igualtat d’oportunitats dels que viuen pitjor”. Sí, senyora. Pretenen prendre’ns fins a l’últim consol que ens queda. No poden suportar que, almenys al final, la mort ens iguali a tots.