«Em fa molta ràbia quan diuen que Cuba és només salsa»

Es va instal·lar a Barcelona fa una mica més d’una dècada procedent de l’Havana, i per poder donar curs a la seva passió va fundar una associació d’intercanvi cultural.

¿On?

— A Alamar, un barri de l’extraradi de l’Havana. Són projectes comunitaris: van fer tallers, van parlar amb estudiants...

Digui’m, ¿hi ha molts estereotips respecte a la cultura cubana?

— ¡Bufa...! Molts. Em fa molta ràbia quan diuen que Cuba és només salsa. I a sobre, reggaeton. I si ets tabaquera llavors has de tenir un vestit que s’utilitzaven fa 150 anys... No.

¿De què no es parla? —Del rock cubà, del rap cubà, de la música clàssica que es fa a Cuba. Molta gent viu en el tòpic. Fa poc va venir la Simfònica de Cuba. Passen coses.

Amb Silvio Rodríguez. Que és com un tòpic.

—Bé, sí, però per escoltar Silvio Rodríguez la gent va haver d’escoltar la Simfònica...

Amb tants turistes que van a Cuba, això hauria d’haver canviat. Vostè treballa en una agènciadeviatges.¿Oésque tots van a Varadero?

— Bé... Provem de projectar una altra imatge de Cuba, sens dubte. Ja que hi aniran, que coneguin alguna cosa més que l’Havana i les platges. Però encara molta gent hi va amb aquesta idea.

Culturament parlant, ¿com s’ha filtrat la immigració cubana en la cultura local?

— Sobretot en la música. Durant molts anys l’emigració va ser netament artística, perquè els artistes eren els que tenien facilitat per sortir. Aquests músics es van integrar aquí. Als grups de rumba catalana és molt fàcil trobar-hi cubans. Però cada vegada hi ha més ballarins, artistes i escriptors cubans instal·lats aquí.

¿Com es manté l’associació? ¿Amb les aportacions dels socis?

— ¿Socis? ¡Els cubans no s’associen! Hem viscut molt el tema d’associar-nos. No. Una mica de la nostra butxaca, una mica de subvencions...