Els sindicats exigeixen limitar els serveis públics externalitzats
La Generalitat prepara una altra llei de contractació a tercers en sanitat, educació i dependència Diverses entitats veuen un intent de privatitzar, però Economia i el sector social defensen la norma
Una de les poques lleis que liderarà el Govern de Quim Torra encara el seu tràmit parlamentari amb dures crítiques del món social. Es tracta del projecte de llei de contractes de serveis a les persones, també batejada com a llei Aragonès (en al·lusió a Pere Aragonès, vicepresident i conseller d’Economia), que regula la contractació d’algunes àrees de sanitat, dependència o educació.
Tot i que molts d’aquests serveis ja estan gestionats per empreses alienes a l’Administració, la novetat és que la norma n’introduiria, segons alguns sindicats, altres de nous com per exemple el segon cicle d’educació infantil (de 3 a 6 anys) o algunes especialitats mèdiques.
La norma neix d’una directiva europea del 2014 per evitar fraus. A Espanya això és competència de les autonomies. A Catalunya, els orígens de la llei Aragonès es remunten al 2016, amb Raül Romeva com a conseller. La norma va entrar al Parlament el 2017 i ara encara la fase d’al·legacions parlamentàries. La llei, entre altres condicions, estableix que el preu que ofereix l’empresa per prestar un servei no ha de ser un criteri preponderant per adjudicar-lo. També que les empreses no rebaixin temeràriament les ofertes. A més, obliga a complir els convenis dels treballadors i permet que aquests no perdin la seva feina si el servei canvia de mans.
METGES DE CATALUNYA «És un pas per privatitzar la sanitat»
«És un pas més cap a la privatització de la sanitat», afirma rotund Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya. «Externalitzar és una manera moderna de dir privatitzar», diu Puig, que considera que aquesta llei permetrà que es privatitzin serveis bàsics dels hospitals, com ara les urgències o les cirurgies. «Una manera de trossejar la sanitat». Per la seva banda, Marea Blanca matisa que la directiva de la UE no obliga els estats membres a subcontractar o externalitzar la prestació de serveis i que, per tant, això és una «decisió política» que dependrà de la sensibilitat del conseller o la consellera de torn. «Com a garantia dels drets bàsics de la ciutadania, la gestió directa és la millor fórmula de prestació dels serveis», assenyala l’entitat.
FAPAC «No posa límits a l’externalització»
«Feta la llei, feta la trampa. Estan ampliant els marges de beneficis de les empreses privades», sentència Lidón Gasull, directora de la Fapac. «Catalunya ha decidit fer una llei de contractes que només regula la figura de la contractació pública d’aquests via empreses privades», explica. És a dir, crea el «marc jurídic idoni» per externalitzar. «Si de veritat volen protegir els drets de les persones, que posin límits a aquesta externalització», diu. La proposta del Govern no fixa fins a quant es pot externalitzar. «En el cas dels menjadors escolars, les entitats sense ànim de lucre ja no podran gestionar-los per conveni, sinó per contractació pública. I tots els seus treballadors volen ser contractats per Educació, perquè les condicions d’aquestes empreses són fatals».
CGT «Mercadegen amb els nostres drets»
El sindicat CGT és un dels que s’han mostrat més bel·ligerants amb aquesta llei. «Han obert la porta a la privatització total, que implica precarització dels treballadors i beneficis per a les empreses a costa de les arques públiques», diu el responsable de l’àrea d’ensenyament del sindicat, Pedro Mercadé. Assegura, a més, que aquesta llei dificultarà que entitats petites i cooperatives puguin gestionar serveis públics, i preveu que aquests serveis tan bàsics acabin a mans privades. «Mercadegen amb els nostres drets», afegeix.
GOVERN «Permet contractar millor»
El Govern nega que aquesta llei suposi més externalització o privatització dels serveis públics. «És una llei de contractes que no privatitza ni externalitza», explica Mercè Corretja, directora general
La norma estableix que el preu de licitació per prestar un servei no sigui un element preponderant
Neix arran d’una directiva europea del 2014 per evitar fraus i aconseguir més control en els contractes
de Contractació Pública del Departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. «La llei permet que, en la contractació pública, el preu no sigui tan important i que pesin més les titulacions personals i l’experiència. Permet valorar aspectes de qualitat vinculats a la responsabilitat de les empreses», diu.
Així, destaca de la norma que permetrà el «control» de l’execució de contractes i «imposar penalitats». «És una llei neutral que no externalitza més o menys. Simplement permet que puguis contractar millor. No amplia la cartera de serveis externalitzats», insisteix.
CCOO I UGT «Acabarà amb la precarització»
Si bé és cert que CCOO i la UGT diuen que prioritzen la gestió pública», els portaveus no veuen amb mals ulls aquesta llei. «Permetmés transparència imillorarà les condicions dels treballadors que ja estan externalitzats i que ara estan precaritzats», apunta Toni Mora, secretari d’acció social de CCOO.
L’únic però que troben a aquesta llei és que s’obre la porta a externalitzar els serveis d’ocupació. «Ha de ser un servei 100% públic, tenint en compte les taxes d’atur i els problemes endèmics que tenen», apunta des de la UGT el secretari de polítiques sectorials, José Antonio Pasadas.
TERCER SECTOR «Ens agrada, però no és la nostra llei»
La Confederació Empresarial del Tercer Sector veu amb bons ulls aquesta llei, tot i que no la fa seva. «En matèria d’ajuts socials, ja està tot externalitzat», explica el president de l’entitat, Joan Segarra. Els agrada que els serveis a les persones tinguin més en compte el projecte social que el preu, no obstant assenyalen que aquesta llei no acabarà amb allò que més els preocupa: la «mercantilització» dels serveis públics. «Les empreses amb ànim de lucre podran continuar gestionant aquests serveis, cosa que ens sembla malament». És a dir, utilitzaran aquesta fórmula per aconseguir beneficis empresarials.
Al Col·legi de Treballadors Socials han saltat totes les alarmes davant la possibilitat que els serveis socials bàsics, que donen els ajuntaments, puguin ser externalitzats.