Nens alliberats, pares estressats
►Les famílies busquen com organitzar-se al tancar els col·legis
Arriben les vacances escolars i també un dels moments més estressants de l’any per a pares i mares que treballen fora de casa: ¿què fem amb els nostres fills i filles? La primera opció i la més barata és la dels avis i àvies, sempre que estiguin bé de salut. La segona són els casals o campaments urbans, una cosa que no totes les famílies es poden permetre econòmicament. «Contractar colònies durant tres setmanes al juliol i la primera de setembre per a dos nens implica gastar-nos 1.500 euros», explica Laura, periodista de professió que ha demanat aquests mesos jornada intensiva per sortir a les tres de la tarda i poder estar amb les criatures a la tarda. El seu és només un exemple de com se les enginyen les famílies durant aquests mesos, ja que hi ha infinites solucions. On hi ha més coincidència és que moltes vegades la paga extra d’estiu (o la devolució d’Hisenda) va íntegra per poder conciliar.
TELETREBALL «En zones rurals, el casal val menys»
La Núria i el Marc tenen dos fills. Són publicistes i treballen a Barcelona. A les seves empreses els permeten teletreballar, així que han llogat una casa en un poble de Girona durant el juliol i l’agost. «A les zones rurals, els casals són considerablement més barats, uns 69 euros la setmana. Els menuts seran allà els matins i nosaltres, treballant a casa. Si tenim alguna reunió anirem a Barcelona el mateix dia. Ens sembla un pla molt bo perquè sortim de la rutina», explica la Núria.
PERMÍS SENSE SOU «Perdo nòmina, però em surt millor»
L’Adela és llicenciada a Empresarials, treballa a Madrid com a funcionària de l’Estat (auxiliar) i cobra 1.400 euros. La nòmina del seu marit, al sector privat, és bastant més elevada. El matrimoni té una filla de 8 anys i un fill de 5. La jornada laboral de l’Adela comença a les nou del matí i s’acaba les 14.30. No li permeten treballar des de casa, però pot acollir-se a l’horari concilia, que implica franges flexibles d’entrada i sortida sempre que compleixi totes les hores. Cada any, l’Adela demana plaça als campaments municipals per als seus fills, una opció bastant més assumible econòmicament que les colònies privades. «Obren a les 7.45 hores, tanquen a les 15.45 i donen de dinar a les criatures. Deixar els meus durant una quinzena ens surt per 95 euros, res a veure amb els 250 que ens cobren en un de privat». Les places són per sorteig. L’any passat no els va tocar, així que va optar per una solució una mica radical: sol·licitar una setmana de permís sense sou (renunciar a treballar i a cobrar). «Perdo nòmina, sí. Però gairebé em surt millor que deixar-me un dineral en els campaments. Els meus fills són petits. Necessiten estar fora de Madrid i disfrutar de les seves vacances. Per això, ens en vam anar a una casa familiar que tenim a Burgos i vaig disfrutar amb ells d’una setmana fantàstica». Aquest any sí que ha aconseguit plaça en un campament públic, però si el que ve no ho aconsegueix, ho té clar: «Demanaré un altre permís sense sou».
REPARTIR LES VACANCES «Estarem junts només 10 dies»
La María és advocada. Abans de convertir-se en mare, treballava «totes les hores del món» en un prestigiós bufet. Quan van néixer els seus dos fills (que ara tenen 5 i 2 anys) va fer una aturada laboral i es va dedicar a la criança. Ara ha reprès la seva professió i treballa com a autònoma en una fundació. Igual que va fer l’Adela l’any passat, la María ha sol·licitat diverses setmanes de permís sense sou per encaixar el «tetris familiar estiuenc». Tot i així, s’endurà l’ordinador a casa per atendre les emergències laborals que puguin sorgir. Encaixar tot el puzle implica organitzar-se amb el seu marit, que també és autònom, per fer cadascú les vacances en diferents setmanes, una cosa que s’imposa en moltes parelles. «Els quatre només estarem junts 10 dies. És una llàstima perquè l’estiu està per disfrutar-lo en família», es lamenta la María, que ha contractat una setmana de campament a l’escola on van els seus fills (que els sortirà a uns 120 euros per cap). L’altra setmana en què ella i la seva parella treballen, portaran els menuts amb una neboda més gran a qui pagaran «generosament» i que també cuidarà dos nebots de la parella.
CONTRACTAR UNA ‘AU PAIR’ «Així milloraran el nivell d’anglès»
Per a moltes famílies els campaments donen poc marge de maniobra. Alguns tanquen les portes a la una de la tarda (sense donar de dinar a les criatures) i la majoria, a les 15.30 hores. Si un surt de treballar a les cinc o les sis de la tarda, ¿què fa? Una alternativa que es comença a imposar és la de contractar una au
pair, opció que surt més barata que els campaments per a les famílies amb dos o més fills. La Carolina, mare d’una nena de 7 anys i un nen de tres, està «entusiasmada» amb la imminent arribada d’una noia americana de 20 anys que acolliran a casa com una més de la família durant el mes de juliol i a qui pagaran 80 euros a la setmana. «Altres anys hem agafat campa
ments, però als meus fills no els han agradat especialment. Han d’aixecar-se a la mateixa hora i fan gairebé el mateix que a l’escola. Aquest any ens hem decidit per una au pair. He ficat els dos nens en una habitació i n’hi deixem una lliure a ella. Cuidarà les criatures, les baixarà a la piscina, les portarà a veure els avis... Més que per estalviar-nos diners ho hem fet perquè volíem tenir una experiència familiar. Els nens milloraran el seu nivell d’anglès i conviuran amb una persona d’una altra cultura», explica.
MONITOR DE TEMPS LLIURE Activitats fins a sortir de la feina
La Mónica, que té una casa amb jardí i piscina a Aranjuez, tampoc ha volgut contractar campament d’estiu per als seus dos fills. Ella ha optat per demanar ajuda a la seva mare, de 80 anys, i que organitzi els esmorzars i el menjar amb els nens. Per no cansar-la massa ha contractat un monitor de temps lliure, que serà amb les criatures realitzant activitats a l’aire lliure fins que ella acabi la seva jornada laboral.