Va ser violació
El Suprem eleva la condemna de ‘La manada’ a 15 anys per agressió sexual
LES CLAUS DE LA SENTÈNCIA
Agressió sexual, no abús
L’IMPACTE DEL CAS
Un punt d’inflexió social
L’OPINIÓ GENERAL
Un triomf del feminisme
Gairebé tres anys ha tardat la justícia a admetre que el que va perpetrar La manada en aquell portal de Pamplona en els Sanfermines del 2016 no va ser un abús sexual, sinó una agressió sexual múltiple i particularment humiliant i vexatòria per a la víctima. El carrer i els poders públics de seguida es van posar del costat de la noia, però no va ser fins ahir quan el Tribunal Suprem va condemnar a 15 anys de presó els cinc acusats per un delicte continuat de violació. Va revocar així la sentència de l’Audiència Provincial, confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra, que havia qualificat els fets d’abús sexual amb prevalença i que havia condemnat els agressors a nou anys de presó, dels quals en van complir gairebé dos abans de ser posats en llibertat provisional el juny del 2018.
Com si busqués rescabalar d’alguna manera el perjudici causat per la justícia a la víctima, la Sala Penal del Suprem va comunicar la decisió només dues hores després que s’acabés la vista pública de revisió. A més, els agressors vhan ser detinguts en un temps rècord. Segons fonts de la defensa, estaven preparats per a una resolució així, malgrat que el seu advocat, Agustín Martínez, va fer el possible per convèncer el tribunal perquè els absolgués amb l’argument que la víctima «va consentir» la relació sexual, i per això no va expressar el no és no que milers de persones van corejar com a lema en les protestes contra les successives decisions judicials, contra el vot particular del jutge de l’Audiència Provincial que va apreciar un «ambient de gresca i alegria» i contra la posada en llibertat dels agressors.
Davant la contestació social, el Govern del PP va iniciar una reforma dels delictes sexuals que va continuar l’Executiu de Pedro Sánchez i que va quedar inacabada per l’avançament electoral. Si es pot portar a la
pràctica, s’acabarà amb la diferència entre violació i abús i el consentiment de la víctima serà clau per considerar si hi ha delicte o no. Un altre dels lemes socials en contra de les violacions, el només sí és sí, portat a les lleis.
«ANGOIXA» I «PATIMENT» / Els jutges no només van avançar la decisió, sinó també alguns dels seus arguments que redactaran en la sentència més endavant. Així, el Suprem va considerar que la qualificació d’abús sexual és «incorrecta», perquè els fets provats descriuen un «autèntic escenari intimidatori», en què la víctima «en cap moment consent» i adopta una «actitud de submissió» davant l’«angoixa i el patiment intens que li va produir la situació pel lloc recòndit, estret i sense sortida on va ser introduïda per força». Aquesta situació va ser aprofitada pels acusats per dur a terme 10 agressions sexuals, amb penetracions bucals, vaginals i anals, segons recorden els magistrats.
Malgrat això, les parts acusadores no van considerar que hi hagués una pluralitat de delictes d’agressió sexual, només un de continuat, pel que no es van pronunciar al respecte, però sí que van apuntar que es tracta d’un «error de qualificació». El que sí que van apreciar són dos agreujants. Un pel tracte vexatori i degradant a la víctima, que va patir «diverses penetracions simultànies» i una «ostentació» per part dels acusats, que en els vídeos gravats es veu que es «van vantar de la seva manera d’actuar». I un altre agreujant per l’actuació conjunta.
Així mateix, el Suprem va revocar la sentència per furt contra un dels acusats, Antonio Manuel Guerrero, que va sos
Pels jutges, és un «error» que el dictamen inicial no digui que es van fer 10 agressions, en lloc d’una de continuada
treure el mòbil de la víctima, i va considerar que no li correspon una multa, sinó una pena de robatori amb intimidació, com ja va apreciar el TSJN. Per això, el va condemnar a dos anys de presó més. Finalment, la sala els va prohibir a tots quatre acostar-se a la denunciant durant 20 anys, els va imposar vuit anys de llibertat vigilada i indemnitzar de manera conjunta i solidàriament la víctima amb 100.000 euros.
MOSTRES DE SATISFACCIÓ / La sentència va ser rebuda amb satisfacció per part del Govern, els partits polítics i el moviment feminista, tot i que no eleva la pena als 18 anys de presó que sol·licitaven la fiscalia, l’acusació particular i les populars, exercides per l’Ajuntament de Pamplona i el Govern de Navarra.
A la vista oral, la fiscal del Suprem, Isabel Rodríguez, va citar nombrosa jurisprudència per demostrar que al portal on van passar els fets hi va haver intimidació, circumstància necessària per condemnar per violació, i per tant els cinc acusats no només es «van prevaler» del seu nombre i la seva força. Segons les sentències referides, la prevalença exigeix que la víctima «es presti a accedir» als actes sexuals, tot i que el seu consentiment estigui «viciat». No obstant, «no consta en els fets provats que la víctima consentís o accedís a tals relacions ni que els agressors sol·licitessin l’accés».
Els lletrats de l’acusació popular, per la seva banda, van apreciar que, a més d’intimidació, hi va haver violència, al considerar que els actes van transcórrer en una «atmosfera de terror».