Ingrés ‘exprés’ a la presó de Sevilla 1
Quatre membres del ► grup s’enfronten a set anys pel cas d’abusos a Pozoblanco Els condemnats ► han estat un any al carrer intentant buscar l’anonimat
Els cinc integrants de La manada van ser aturats ahir, pocs minuts després que es donés a conèixer la sentència del Tribunal Suprem i una vegada que l’Audiència de Navarra va haver dictat una ordre de detenció i empresonament. Després d’un breu pas per la comissaria, van ser conduïts directament a la presó, d’on els pròxims mesos quatre d’ells sortiran per enfrontar-se a un altre judici per
suposats abusos sexuals comesos a una noia a Pozoblanco (Còrdova). El fiscal els demana per aquest cas, encara pendent que es fixi la data de la vista, fins a set anys de presó.
José Ángel Prenda, Alfonso Jesús Cabezuelo, Antonio Manuel Guerrero, Jesús Escudero i Ángel Boza van anar a primera hora del matí d’ahir a firmar al jutjat, la rutina imposada pel jutge que va decretar la seva llibertat provisional mentre es resolia el recurs contra la sentència que els condemnava a nou anys. Les seves cares serioses evidenciaven la tensió d’aquestes hores, conscients del que estava en joc. Poc després, un dispositiu policial discret va arrestar els quatre primers a prop del seu domicili. Boza es va entregar voluntàriament al cap d’una estona.
El seu destí va ser la presó Sevilla 1. També hi va ingressar Guerrero, que es preveu que quedi suspès de sou i feina per la Guàrdia Civil quan es comuniqui que la sentència és ferma, la qual cosa implica que haurà de complir la condemna en una presó civil. El seu advocat, Agustín Martínez, va considerar que «demà mateix [per avui] ja no serà membre del cos».
Durant aquest temps, els cinc joves han mantingut un perfil molt baix, provant de no alimentar més la indignació de la societat que, segons Martínez, és la que ha provocat l’augment de la condemna. Al quedar en llibertat després de complir el termini de dos anys de presó preventiva es van refugiar al seu barri, on el seu entorn més proper continuava confiant en la seva innocència. I tot i que lamentaven els fets, donaven certa pàtina de normalitat a aquest comportament entre els joves.
DOTZE MESOS A L’ATUR / En aquests 12 mesos, i al no tenir feina –per no tenir-la d’entrada o per estar suspesos en el cas dels militars–, van intentar buscar l’anonimat, convençuts que l’expectació mediàtica només duraria els primers dies. L’estiu passat van fer excursions a la platja amb la família, tot i que inevitablement acabaven sent reconeguts al xiringuito. Tampoc va faltar alguna incursió a la Feria de Abril, com va fer Prenda aquest any. Però no sempre aquest anonimat buscat els va permetre portar una vida normal, i fa uns mesos van haver d’abandonar una piscina municipal d’un poble als afores de Sevilla després de ser increpats pels banyistes. A més la localitat els va declarar persones no grates.
La seva discreció, no obstant, va tenir diverses patinades sonores, com l’intent de Guerrero de treure’s un passaport tot just sortir de la presó. El jutge va rebutjar que fos un intent de fuga i va acceptar la seva versió que simplement es volia treure una còpia del document, perdut, per consignar-lo al jutjat, i no el va enviar a la presó. Qui sí que va ser empresonat un altre cop, tot i que temporalment, va ser Ángel Boza, l’únic no implicat en el cas de Pozoblanco. Va ser detingut després de robar unes ulleres en un centre comercial a primers d’agost, atropellant dos vigilants de seguretat mentre fugia. Després de dos mesos a la presó, va ser condemnat per dos delictes lleus de furt i lesions lleus.