La cultura antiviolació
El cas de ‘La manada’ va suposar un punt d’inflexió que afecta tots els àmbits
Si l’assassinat d’Ana Orantes (a qui el seu marit va cremar mortalment el 1997 després d’haver denunciat per televisió el maltractament que patia) va marcar un abans i un després en la lluita contra la violència de gènere, la violació de també ha suposat un punt d’inflexió en la consciència ciutadana contra les agressions sexuals.
Aquell succés dels Sanfermines ha nodrit, de fet, la lluita feminista i el 8-M. Ha contribuït a l’augment del nombre de denúncies, entre altres motius perquè més dones s’atreveixen ara a denunciar el que abans callaven. I ha donat pas a una reforma dels delictes sexuals que, si el futur Govern l’activa, acabarà amb la distinció entre abús i violació i posarà l’accent en el consentiment o no de la víctima. Però el terratrèmol va ser de tal calibre, que s’ha generat a Espanya el que podria denominar-se una cultura antiviolació, en la qual participen administracions de tots els colors per evitar els assetjaments sexuals, especialment en les festes patronals, així com dramaturgs del prestigi de Jordi Casanovas, amb la seva obra que va dirigir Miguel del Arco i que han vist ja més de 14.400 espectadors, entre els quals 2.000 alumnes d’institut.
Es tracta d’una ficció documental a partir de la transcripció del primer judici contra els cinc violadors, sessió en la qual la «denunciant es va veure obligada a donar més detalls sobre la seva intimitat personal que els acusats» i que va remoure «el concepte de masculinitat i la seva relació amb sexe», segons el cartell anunciador de l’obra.
El muntatge es va representar al Teatro Kamikaze de Madrid, va fer gira per altres ciutats i està previst que torni a l’escena el gener del 2020. A la capital, els dilluns estaven reservats a funcions concertades amb instituts d’ESO i batxillerat i als alumnes se’ls entregava una guia didàctica en la qual se’ls convidava a reflexionar sobre el que va passar, sobre el seu tractament judicial i també sobre els comportaments que normalitzen la violència sexual, com ara el consum de porno. A més, s’han celebrat quatre taules rodones entorn de i alguns temes més relacionats amb les agressions sexuals.
En aquest context, poques setmanes després de la violació en els Sanfermines i davant la resposta social que va generar el cas, administracions de tot tipus van incrementar les mesures preventives i de conscienciació destinades a evitar els assetjaments sexuals, especialment durant les festes patronals i en ambients de lleure. Començant per Pamplona, que va intentar evitar que la seva famosa festa s’associï als abusos sexuals, passant per la Tomatina de Bunyol, les setmanes grans del País Basc o les fires andaluses. Per tot Espanya han proliferat punts d’informació, telèfons d’ajuda a les víctimes, protocols d’actuació, cursos de formació per a hotelers o discoteques i, fins i tot, tallers d’autodefensa femenina, que promouen administracions com el Consell de Mallorca, gratuïtament, o gimnasos, de manera privada i davant la creixent demanda femenina.
A Catalunya, la Generalitat ha elaborat un protocol que preveu sancionar amb multes les conductes de violència sexual que no estan castigades en el Codi Penal –com ara l’exhibicionisme i la masturbació davant adultes o l’«acorralament» de dones– i formar policies i vigilants privats per prevenir l’assetjament (el Canet Rock va ser ahir el primer festival a subscriure aquest conveni). A més, està en tramitació una reforma de la llei d’espectacles que contempla sancions de fins a 10.000 euros per a comportaments sexuals vexatoris en entorns de lleure nocturn.
Així mateix, l’Ajuntament de Barcelona va impulsar la campanya , que s’ha inserit en sotagots i braçalets que es reparteixen en festes.