El que ha mostrat la sentència de ‘La manada’
Hi hem guanyat totes, amb el pòsit agre d’una lluita llarga carregada d’amargors
Per fi hi ha justícia. No és abús, és violació. El Tribunal Suprem va ser rotund en la seva sentència. Parla d’error en la qualificació jurídica, d’intimidació, de l’absència de consentiment i que ella va haver de sotmetre’s davant «l’angoixa i l’intens aclaparament que la situació li va produir». Un cas que mostra com és d’important anomenar les coses pel seu nom, ara que alguns partits estan interessats en desmuntar els nostres drets i conceptes. Anomenar a la violació, violació; i als violadors, violadors. Sense atenuar gens ni mica els seus fets.
El cas ha mostrat les greus assignatures pendents que queden.
Una, la justícia patriarcal. L’últim any, diverses sentències de violència de gènere de l’alt tribunal han marcat el bon camí, però arribar-hi no és fàcil. És
un acte de resistència absolut. Abans, una víctima es troba amb la falta de formació de molts agents jurídics. Amb la presència de magistrats masclistes que condemnen la víctima, i a totes les dones, i deslliuren de la seva responsabilitat els agressors. Com aquell jutge que hi veia una pel·lícula porno i «gresca sexual» en una violació. Aquesta sentència del Suprem no significa que la justícia no sigui ja patriarcal, com alguns llestos diuen. Significa que abans d’arribar al Suprem hi continua havent en la justícia aquest masclisme que es val d’estereotips, que revictimitza i que no reconeix la violència sexual. Això és un perill.
La fiscal va posar ahir sobre la taula un altre punt clau per a nosaltres. Podem sortir d’oci i de festa sense ser qüestionades. Ha expressat que «parlar en un banc» o «fer-se un petó» no té «cap transcendència». El missatge de la fiscal és el que s’ha d’assimilar. Fer-se un petó, fer una copa, riure o parlar amb un noi no justifica les violacions. Tenim dret a divertir-nos perquè divertir-se no és delicte. Agredir, sí.
Si alguna cosa ha demostrat també aquest cas és la quantitat de masclisme que queda per combatre. Aquells que van menystenir el sofriment, masclistes que es van burlar de les feministes o que van desautoritzar els jutges que assenyalaven l’error d’aquesta sentència. Hi hem guanyat totes, amb el pòsit agre d’una lluita llarga carregada d’amargors.
Per arribar a aquesta sentència
han passat tres anys. Tres anys d’assenyalar la víctima i la seva família, d’un desgast emocional intens, de travetes per recuperar-se de les seqüeles, d’una vida exposada davant tots. Temps perdut i dolor de més, aquest és el resum que hi ha darrere d’aquesta sentència. Ella podria haver-se estalviat molt de patiment si no hagués sigut per aquells primers jutges. I hauria sigut molt fàcil si Espanya, com altres països, llavors ja hagués aplicat el que ens demana el conveni d’Istanbul amb la reforma del Codi Penal.
Finalment, un missatge a tots els violadors: les vostres fantasies sexuals són agressions i són delictes. i l’absència d’un
també és A partir d’ara, la sentència estableix jurisprudència. Teniu els dies comptats. No busqueu més excuses. Que la vergonya, l’estigma i la presó caigui sobre vosaltres.