La insinuació d’Artur Mas

Artur Mas, l’iniciador del procés que ha derivat en un atzucac, ha insinuat –o no ha descartat– tornar a la primera línia de la política i presentar-se un altre cop a unes eleccions autonòmiques. És cert que mai hi havia renunciat, però les seves declaracions d’ara, dient que el seu paper no és tornar a presentar-se, però que no sap si en el seu moment podria fer-ho, només es poden interpretar com una manera de pressionar el seu successor, Carles Puigdemont,

en les negociacions que tots dos mantenen de cara a la refundació de l’espai postconvergent. Mas, inhabilitat per l’organització de la consulta del 9-N del 2014, podrà tornar a la política a finals de febrer del 2020. Mas i Puigdemont es van reunir aquesta setmana a Waterloo i sembla que la clarificació postconvergent continua sense ser fàcil. Puigdemont defensa ara que els partits o les associacions que comparteixen i competeixen en aquest espai s’unifiquin a Junts per Catalunya, cosa que es contradiu amb la recent creació de la Crida; és una manera de reconèixer el seu fracàs. Mas assegura estar d’acord amb l’objectiu final però no és partidari de la desaparició del PDECat o de la Crida, sinó que els considera «agents progenitors» de la nova formació. És una manera de continuar dilatant la decisió –l’acord no deu estar a prop–, perquè no té cap sentit que diverses sigles pretenguin conviure en el mateix espai: sí que ho facin diferents projectes amb objectius i estratègies clarament definits i diferenciats.