Trump va avortar a l’últim moment un atac a l’Iran
El mandatari ► diu que ho va fer al ser informat que hi hauria 150 morts Tot estava a punt ► per a l’operació contra tres objectius, segons el president
Des que Donald Trump va arribar a la presidència dels EUA ha demostrat en terrenys com la política comercial, la migratòria o l’exterior algunes de les seves tàctiques i estratègies predilectes, però ha evidenciat també els seus dilemes i la seva volatilitat. Aquest últim element és especialment preocupant quan el mandatari actua com a comandant en cap de la potència militar més gran del món. I és el que precisament s’ha desplegat de forma alarmant en les últimes hores, quan amb la tensió amb Teheran avançant, Trump va suspendre a l’últim moment un atac militar a l’Iran en resposta a la demolició d’un dron nord-americà.
Dijous, poc després que s’avortés l’operació, el fet va ser revelat per Ahir Trump va explicar a Twitter la seva versió. Que l’Exèrcit estava preparat per atacar tres objectius
a l’Iran, però ell va decidir cancel·lar l’operació 10 minuts abans de l’hora prevista per a l’atac.
Trump assegura que va preguntar quanta gent moriria i «un general» li va dir que unes 150 persones, fet que el va portar a determinar que «no [seria] proporcional a la demolició d’un dron no tripulat». A Twitter el seu missatge no deixava clar quan va rebre la informació sobre víctimes, però en una entrevista que s’emetrà demà explica que va ser en l’última reunió en què havia de donar llum verda a l’operació.
És qüestionable que en les discussions amb l’equip de seguretat nacional i militar no s’haguessin esmentat possibles víctimes fins a moments abans d’una operació de tal envergadura i conseqüència. «No tinc pressa», va tuitejar també Trump, que va defensar l’eficàcia de les sancions imposades a l’Iran.
La informació oficial pública és escassa i en ocasions contradictòria. Reuters, per exemple, va assegurar citant una font iraniana, que Trump havia enviat un missatge a través d’Oman (un dels països que actua com a mitjancer entre les dues nacions sense relacions diplomàtiques) advertint de l’atac imminent i realitzant una trucada a la negociació. Teheran ha negat aquesta comunicació.
Segueix també en disputa l’episodi del dron enderrocat. L’Iran insisteix que estava en el seu espai aeri i ara ha afegit també que anava acompanyat per una altra aeronau, sí tripulada, que es va decidir no atacar. Washington, mentrestant, defensa que el dron sobrevolava aigües internacionals.
PROVES TARDANES Les proves que els EUA han aportat per mirar de demostrar-ho, no obstant, han tardat a arribar més que les publicades per l’Iran per defensar la seva versió i, a més, contenien alguns errors a l’hora de descriure la ruta de vol del dron. Segons els dubtes que el Govern té sobre si van violar l’espai aeri iranià en algun moment van ser un dels factors que van portar Trump a avortar l’atac.
Dijous, el mandatari, va llançar un missatge de força que després va matisar al suggerir que la demolició va poder ser obra d’«un general o d’algú estúpid» a l’Iran que hauria actuat pel seu compte.
L’episodi de l’operació avortada té diverses lectures. D’una banda apunta que Trump continua frenant l’impuls d’una resposta militar a l’Iran pels falcons del seu equip, com el secretari d’Estat, Mike Pompeo; l’assessor de seguretat nacional John Bolton i la directora de la CIA, Gina Haspel.
Hi ha, no obstant, qui com l’historiador del Consell de Seguretat Nacional David Rothkopf identifiquen en allò que ha passat una «prova d’indecisió» i alerten que «la situació continua sent molt perillosa i propensa a una escalada accidental i/o a sortir de control».
Aquest temor va portar l’Administració Federal d’Aviació dels EUA a prohibir a les aerolínies comercials sobrevolar la regió, un pas que també van decidir fer altres companyies aèries, fins i tot diverses europees.