«Ara l’assetjament sexual a Egipte ja ningú el nega»

dels problemes més importants per a les egípcies?

— Sí. En aquest moment hi ha molts casos denunciats i en alguns els assetjadors van a la presó, però encara hi ha moltes dificultats. Una d’aquestes dificultats és a l’hora de posar la denúncia. La policia no sempre facilita el tràmit, i això vol dir que depens de la persona que tens davant. A més, es necessiten dos testimonis per denunciar i molta gent considera que els assetjadors no han d’anar a la presó perquè no creuen que hagin fet res dolent.

Investigadora en qüestions de gènere a Egipte i el Pròxim Orient

Des del 2003, a Espanya han sigut assassinades 1.000 dones per violència masclista. ¿Hi ha una estadística similar a Egipte? —No, només hi ha xifres sobre violència domèstica, que, segons l’última enquesta del Ministeri de Salut, del 2013, la pateixen el 30% de les dones. Malgrat que és un percentatge molt elevat, s’ha de tenir en compte que les denúncies són una cosa molt estranya perquè la violència domèstica és percebuda com un assumpte privat. A més, normalment les dones només denuncien quan volen divorciar-se i sol ser en situacions molt extremes. Un impediment per denunciar és la vergonya, que s’uneix al de la culpa si tenen fills.

¿És difícil ser feminista a Egipte? —Diguem que a la gent no li agrades. Ets vista com una

i no et prenen seriosament perquè els problemes de gènere no són considerats rellevants. Però les estructures patriarcals afecten a tothom: a les dones, en gran part, i els homes, en menor grau, de manera que són una prioritat.

¿Quines iniciatives porta a terme el moviment feminista?

— Un consell nacional de dones intenta traduir a lleis l’estratègia contra la violència de gènere. També es lluita contra l’ablació. Tot i que va ser criminalitzada el 2008, el 80% de les dones encara la pateixen.