La nova fiscalitat del dièsel aportarà 1.318 milions més
L’Autoritat Fiscal ► creu que l’impacte serà més gran per a les rendes altes La CNMC ► destaca que el tracte favorable al gasoil és excepcional a la UE
L’elevació de l’impost al dièsel per equipararlo a la càrrega fiscal de la gasolina que pretén el Govern permetria a l’Estat recaptar 1.318 milions d’euros més aquest any. Així ho va estimar ahir el president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), José Luis Escrivá, que va destacar que l’impacte de l’augment seria més gran per a les llars amb rendes més altes. Així, de mitjana es veurien afectades els 41% de les famílies, però el 61% de les més riques i el 8% de les més pobres. El major nombre de cotxes en propietat i el seu ús més gran ho explica.
L’any passat, encara a l’oposició, el PSOE va plantejar aquesta iniciativa per «revertir una mesura que es va adoptar fa anys amb la creença que el dièsel era menys contaminant que la gasolina» i va calcular que permetria una recaptació addicional de 2.140 milions si s’aplicava d’una vegada o de 600 milions si es feia de forma esglaonada. En el projecte de pressupostos de l’Estat per al 2019 que va rebutjar el Congrés, els socialistes ja en el Govern van incloure una augment de 3,8 cèntims per cada 100 litres de combustible com a primer pas (la tributació del gasoil és ara 9,3 cèntims inferior a la de la gasolina).
En el mateix curs de l’APIE i el BBVA a la Universitat Internacio
nal Menéndez Pelayo en què va participar Escrivá, el president de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), José María Marín Quemada, va assenyalar que l’Executiu no li va preguntar sobre l’esmentada equiparació progressiva introduïda en el projecte de comptes públics, malgrat que ho hauria d’haver fet perquè emetés una valoració no vinculant sobre això. També va remarcar que la «diferència fiscal a favor del dièsel no és freqüent en altres països de la Unió Europea».
MARGE DE PUJADA Escrivá, d’altra banda, va remarcar que els ingressos per la fiscalitat mediambiental o verda a Espanya equivalen a l’1,83% sobre el PIB amb dades del 2017, davant el 2,4% de la Unió Europea i el 2,37% de la zona euro. A sobre, el nivell de recaptació en aquesta classe d’impostos ha caigut des del 2,1% del 1995. Si s’igualés amb la mitjana comunitària, les administracions públiques ingressarien al voltant de 6.880 milions d’euros més a l’any.
A més a més, hi ha una gran disparitat autonòmica amb els tributs propis: va des del 0,8% d’Extremadura fins al 0,1% de Catalunya, Cantàbria, Madrid i la Rioja. «El sector públic també pot jugar un paper important canalitzant fons cap a inversions sostenibles», va afegir el president de l’Airef després de destacar que les inversions mediambientals que es permeten fora de les restriccions de la regla de despesa amb prou feines suposen l’1% de les inversions totals dels ajuntaments i el 4% de les autonomies. En aquest sentit, va considerar necessària una coordinació més gran i la creació d’una agència especialitzada per avaluar les polítiques mediambientals, com a Holanda. Xina (+4,7%). El tràfic total del port, que inclou tots els segments de càrrega, va registrar 28,6 milions de tones, un resultat que suposa un increment d’un 2%, si ho comparem amb l’any anterior, percentatge rellevant, ja que es parteix de tràfics acumulats rècord.
El port de Barcelona va rebre 1.355.493 passatgers, un 2% més que en el mateix període de l’any passat. Una xifra que augmenta a causa de l’increment d’usuaris de ferris de línies regulars (+10,7%). En canvi, els creueristes baixen un 2%, respecte del 2018.
Les autopistes del mar que connecten Barcelona amb diverses destinacions d’Itàlia i del nord de l’Àfrica van transportar 62.903 unitats de transport intermodal (UTI, equivalents a camions, plataformes o remolcs). Aquesta xifra es va traduir en una disminució del 2,3% respecte del 2018.