«És difícil disfrutar en un Mundial»
Portera d’Espanya
Sandra Paños (Alacant, 1992) ja sabia què era viure un Mundial de futbol. Ho va fer al Canadà el 2015, quan amb només 22 anys va participar en una cita històrica al costat d’Ainhoa Tirapu i Lola Gallardo. Llavors Espanya no es va poder classificar per als vuitens de final i les crítiques cap a la portera titular es van succeir. Ara la indiscutible sota els pals de és la portera del Barça.
¿Estaven trigant a arribar les crítiques a la selecció?
— Això està creixent, som cada vegada més públiques. Estarem més exposades a tota mena de comentaris i som nosaltres les que hem d’aprendre a suportarho. No has de fer cas a aquesta gent que opina sense haver vist més d’un o dos partits.
¿Afecten els comentaris?
— En pots llegir o sentir-ne, però la majoria de les jugadores no en fem ni puto cas. No són més que persones alienes, desconegudes. Si es tractés d’algú que estigués més a prop del futbol femení en cap moment ens compararia amb el masculí perquè som diferents: no tenim la mateixa força, potència o envergadura. Hi ha mil coses que ens diferencien.
¿Com es pot aïllar de l’entorn durant un partit de tanta exigència en un Mundial?
— Mentalment és difícil, sobretot en partits en què no intervens tant. La posició de portera és molt exigent, anem sempre al detall per saber què has fet malament en un error determinat. Has d’intentar evadir-te de qualsevol cosa negativa d’un partit perquè pots cometre un error en el minut 1 i el 90 ser el salvador. Afortunadament , cada vegada hi ha més gent que està veient el futbol femení i que sap valorar la feina de les porteres.
La clau serà no deixar-se influir pel que es llegeix.
—Tots som humans i tots fallem. Perquè hagis vist un partit o dos i la portera no estigui encertada no vol dir que sigui la pitjor del món. Pot ser que tinguis una setmana dolenta. És igual que De Gea, que té una mala ratxa, com tots els jugadors tenen males ratxes. No s’ha d’arribar fins a cert punt en la crítica. En el cas dels porters va més enllà del futbol, hi ha coses específiques que només les sap interpretar la gent que és a la porteria. Molta gent parla amb desconeixement però evidentment tothom es pot expressar. Totes les que som aquí estem conscienciades que podem llegir les xarxes socials però no et poden afectar perquè desconeixen la teva situació, la teva feina de cada dia... No et pots deixar influir.
¿Aquí es pateix o es disfruta? —Es diu que els Mundials són per disfrutar però és complicat quan ets a l’elit. T’ho jugues tot en cada partit i hi ha molta pressió. Vols estar bé, no cometre cap error... Són coses negatives que et poden venir a la ment i que no et deixen disfrutar. Ho fas després del partit, però durant els 90 minuts tens tanta concentració que no pots fer-ho.
Allò de cridar tant a les companyes en els partits, ¿d’on ve? —Ja ho feia de petita. La meva veu és molt aguda, i quan anava a jugar em cridaven des de la grada imitant-me. Al principi m’ho vaig prendre malament, em feia vergonya, i hi va haver una època en què vaig deixar de parlar. Després vaig dir ‘a prendre pel sac’. És bo per a mi i m’ajuda a estar concentrada.
¿Fan por els Estats Units?
— Competir contra les millors et dona aquest punt de respecte, de ganes d’enfrontar-t’hi. Quan jugues contra equips superiors no tens res a perdre, només disfrutar. Aprens de l’experiència i tant de bo aconseguim una altra fita i passem a quarts.