Graham Greene a Saigon

Si a Oscar Wilde el van detenir a l’habitació 118 del Cadogan, a Londres, Graham Greene es va atrinxerar durant llargues temporades, entre 1952 i 1955, a la número 214 de l’Hotel Continental Saigon, a la rebatejada Ciutat Ho Chi Minh. Un placa de llautó ho recorda al passadís del segon pis: «El famós escriptor britànic Graham Greene es va allotjar en aquesta habitació mentre escrivia la seva novel·la The quiet american», ambientada a la Indoxina de l’ocàs francès, quan l’Oncle Sam comença a fer de les seves per aturar l’avenç del comunisme.

Ignoro si des de la finestra de l’habitació arribava a veure el Mekong, però posem que sí, que l’escriptor entreveia rere els vidres els meandres tèrbols del riu, a la vora del qual apareix mort el jove Alden Pyle, l’agent encobert de la CIA. Per uns segons, l’escriptor contemplava el Mekong amb els seus ulls blavíssims («com els d’un husky siberià», segons el seu biògraf) i tornava de seguida a concentrar-se en les seves quartilles, 300 disciplinades paraules cada

matí. Ja hi hauria temps després per despatxar la correspondència, fer el passeig i el Glenfiddich, el seu whisky favorit. ¡Ah, l’hàbit! Res es construeix sense l’hàbit. Greene es va retirar a Saigon a escriure

L’americà tranquil, decidit a posar distància per sobreposar-se a un gran amor, la tortuosa i prolongada relació que va mantenir amb la nord-americana Catherine Walston, una dama rica, intel·ligent, liberal i, sobretot, casada. En realitat, tots dos ho estaven amb els respectius cònjuges. A la bonica Catherine li va dedicar, amb un discret «A C.», l’esplèndida novel·la El final

del affaire (1951), que acaba de reeditar Libros del Asteroide. Què dic esplèndida; és la millor novel·la de Greene.

L’aclamat autor va acabar els seus dies a Antibes, a la Costa Blava francesa, amb una altra senyora que no va arribar mai a divorciar-se de l’exmarit: Yvonne Cloetta. A Greene, que de jovenet jugava a la ruleta russa amb la pistola del germà, li agradaven les situacions al límit, i solia repetir que el perill és la cura de l’avorriment. Alguna cosa havia de tenir el cavaller britànic, sens dubte. Fins i tot la superagent Carmen Balcells va arribar a confessar-li al periodista Xavi Ayén que Graham Greene va ser «l’únic escriptor que he representat de qui m’he enamorat». Ooops, quina gran història.

L’autor de ‘L’americà tranquil’ va viatjar a la ciutat vietnamita per allunyar-se d’una amant