Les antenes del grime
Les tres torres de 25 plantes de les vivendes de protecció oficial conegudes com a Crossways, a l’àrea de Bow, a Londres, estan sempre envoltades d’un halo gris i brut. És el color exacte de la falta d’aspiracions. Malgrat que quan es va acabar de construir el 1970, Crossways va ser coneguda com l’«orgull de Bow», avui es està desballestada i en mal estat. Ningú vol viure a Crossways.
Com en molts exemples de disseny arquitectònic amb poques llums en relació amb les vivendes de protecció oficial en la dècada dels 70, els ponts i passarel·les són l’únic mitjà per creuar la zona i el que en principi resultaven ser unes atractives zones verdes a sota s’han convertit en àrees perilloses per a molts residents.
Precisament a Crossways va créixer el raper i compositor Dylan Mills, més conegut com a Dizzee Rascal. Des del seu apartament, a només dos quilòmetres, a la zona financera i exclusiva de Docklands, hi ha el gratacel One C=anada Square, que durant un parell d’anys, en els
90, va ser l’edifici més alt de Londres. Una piràmide capitalista d’acer inoxidable i vidre. «És pura provocació», va dir Rascal, quan va guanyar el 2003 el premi Mercury pel seu àlbum de grime Boy in da corner.
Rascal sabia bé la batalla entre edificis. Des de fortaleses impenetrables com Crossways les ràdios pirates i mòbils promovien la música grime, moltes vegades a mercè de la persecució policial. Els habitatges de protecció oficial eren perfectes: si la policia venia a buscar-te, podies escapar pels seus passadissos laberíntics. Boy in da corner i el grime capten la ràbia i la violència d’una ciutat despòtica. Al disc parla d’armes, navalles, depressió i adolescents embarassades. I declara: «Soc un problema per a Anthony Blair».
Els nois de les enormes urbanitzacions de protecció oficial li van plantar cara a la ciutat amb els seus ritmes, i les ràdios pirates, des de les altíssimes torres, van retransmetre la resta.