Beneficis de la televisió
El poeta japonès Yosa
Buson deia que li agradava l’estiu perquè «es podia creuar el riu amb les sandàlies a la mà»; però per a l’escriptor Elbert Hubbard «ningú necessita més vacances que qui acaba de tenir-les». Així que ja ho veuen, ni sobre una cosa tan agradable com disposar de temps lliure els humans som capaços de posar-nos d’acord.
L’estiu és calor, vacances i plans de viatge; descans, estudi, gaudi o avorriment; en companyia de cunyats, nens sense escola i caps ben lluny, perquè allò dels «amors a l’estiu» és més una llegenda urbana que una altra cosa, ja que com cantaven els punks«no són bons temps per a l’aventura», ni tan sols a l’estiu. Les televisions, sempre de la mà
de la societat, també descansen a l’estiu en forma de reposicions, pel·lícules mil vegades vistes i alguna estrena més a manera de prova que d’aposta ferma. Tot i que hi ha excepcions, des del juliol les cadenes aixequen el peu de l’accelerador i preparen les millors estrenes per al setembre, i per això l’estiu és també una bona oportunitat per recuperar allò que no hem pogut veure en temporada alta. Aquí teniu algunes recomanacions. Aquest curs han finalitzat Joc
de trons i The Big Bang theory. La primera va tenir un mal desenllaç, per simple i previsible en una sèrie que ha sigut de tot menys això, però si no la coneixen encara, vegeu-la i tindreu tema sobre el qual xerrar a la piscina. La segona, brillant en el seu comiat, deixa el dubte de si hi haurà més sitcoms
tradicionals com aquesta en el futur. Va passar el mateix amb els finals de Friends i Cheers. Les comèdies d’avui han perdut la innocència i les protagonitzen personatges més polièdrics i foscos en una barreja de dolor i optimisme que les fan menys divertides, malgrat la brillantor de productes com Fleabag. Perquè hi ha tantes sèries, que trobar històries que siguin diferents és feina complicada. Muñeca rusa ha sigut una de les que ho ha aconseguit amb la genial Natasha Lyonne i la consagrada Amy Poehler com a creadores de vuit episodis genials i inclassificables.
Va tornar True detective millor que en la temporada anterior, però amb una història més enrevessada que disfrutable. I és que buscant sorprendre, emboliquen la troca. Una cosa similar va passar amb The good fight malgrat que la llibertat creativa dels seus creadors va alternar moments genials amb bogeries sense sentit. El thriller del curs ha sigut La chica del tambor del cineasta sud-coreà Park Chan-wook, que basant-se en la novel·la de
John Le Carré i amb una factura excel·lent va crear una potent història al voltant d’una jove britànica captada pel Mossad per infiltrar-se en un grup terrorista. Però l’aspirant a sèrie de l’any, aquesta que com The Wire tothom elogia i molt pocs han vist, és Chernobyl, que explica cruament el que va passar entorn de la catàstrofe nuclear més gran de la història. Qui la vegi, s’enfadarà, creixerà la seva consciència ecologista i segur no deixarà residus de plàstic a la platja. Efectes benèfics de la tele.