Trump va ordenar un atac a l’Iran i va recular a l’instant
El president francès tomba el sistema dels caps de llista defensat per l’Eurocambra Els dirigents europeus es tornaran a reunir en una cimera el dia 30 per pactar els càrrecs
El Parlament Europeu va aconseguir el 2014 imposar el seu sistema de spitzenkandidaten, que implica que els caps de llista de les famílies polítiques en les eleccions europees són automàticament candidats a presidir la Comissió Europea, ancara que només votin per ells els ciutadans del seu país d’origen. Cinc anys després, l’afany del president francès, Emmanuel Macron, per enterrar un procediment que, segons entén, resta poder als governs en favor de l’Eurocambra ha portat els líders europeus a bloquejar el pas als tres candidats oficials que competien per l’apreciat lloc.
Ha sigut durant la cimera europea celebrada dijous i ahir a Brussel·les, en el primer intent (fallit) per pactar el nom dels nous alts càrrecs que governaran la UE. La reunió va acabar sense acord. Cap dels tres candidats oficials a la Comissió –l’alemany Manfred Weber pel PPE, l’holandès Frans Timmermans pels socialistes i la danesa Margrethe Vestager pels liberals– va aconseguir sumar prou recolzaments (ni al Consell ni al Parlament) i els líders europeus començaran a renegociar aquesta setmana des de zero, amb nous noms sobre la taula.
DIVERSOS CÀRRECS EN JOC «Hem constatat la impossibilitat que els tres puguin exercir la presidència de la Comissió», va resumir Macron al terme del Consell Europeu. «El president Donald Tusk ha establert al principi de la discussió que no hi havia majoria clara, amb una minoria de bloqueig sobre els candidats del sistema spitzenkandidaten, cosa que significa que aquest sistema no ha sigut retingut. Hauran d’emergir nous noms», va afegir sobre la candidatura a la presidència de la Comissió, un dels càrrecs en joc juntament amb la presidència del Consell Europeu, l’alt representant de política exterior, el BCE i el Parlament Europeu.
França vulgui prendre cap decisió contra Alemanya, de manera que en algun moment haurem d’arribar a una solució», va dir. La mateixa resignació va exhibir el president espanyol, Pedro Sánchez, davant la situació de Timmermans. «Hem de tornar a començar i veure quines diferents opcions podem contemplar».
Els socialdemòcrates europeus no renuncien a la presidència de la Comissió, però ja no descarten que sigui una opció. «Ens hauria encantat que hagués sigut Timmermans però, si finalment no és el cas, és evident que sí que hi pot haver un president de la Comissió del Partit Popular», va admetre Sánchez. «Holanda prendrà una posició quan emergeixi el consens i encara no estem allà. Només hi ha una cosa que mirarem: qualitat, qualitat i qualitat, no l’afiliació política», va insistir el primer ministre holandès, Mark Rutte. «No lluito per una nacionalitat. S’ha de perseguir el criteri de competència i qualitat. Vull els millors a la taula», va avisar.
Els telèfons tornaran aquesta setmana a treure fum. L’objectiu és tancar un acord en una nova cimera extraordinària convocada el 30 de juny, en vigílies de la constitució del Parlament Europeu i un dia després d’una cimera del G20 al Japó que traslladarà la negociació a Osaka, on acudiran mitja dotzena de dirigents europeus. Entre ells hi haurà Sánchez, Macron, Rutte i Merkel, que una vegada més s’ha autoexclòs de les quinieles. «La meva resposta segueix sent no. M’ho pregunten tota l’estona i m’entristeix una mica constatar que no es té en compte el que he dit en diverses ocasions. La gent ha de respectar el que he dit», va insistir.
Cap dels tres candidats a la Comissió Europea aconsegueix sumar prou suports Merkel s’autoexclou de les quinieles: «La meva resposta segueix sent no», va declarar ahir