El Madrid assalta el Palau i s’endú la Lliga de bàsquet

El Madrid firma el definitiu 3-1 al Palau, enganxat a un devastador domini de Tavares El Barça va aparèixer fos, va perdre la lluita pel rebot i només va trobar el lideratge de Pangos

El Madrid va aixecar el títol de Lliga al Palau aprofitant la seva segona oportunitat. Ningú havia sigut capaç en la història de remuntar un 2-0 i l’equip de Pablo Laso va mantenir aquesta tradició, i es va imposar en el quart partit a la pista blaugrana (68-74). És el seu segon títol consecutiu, el quart en els últims cinc anys ampliant l’hegemonia en l’etapa del tècnic vitorià i allargant la sequera barcelonista, que fa cinc anys que no la celebra (des de 2014), el període més llarg de la secció, i que deixa un regust agredolç en una temporada amb un títol de Copa i indicis de reconstrucció de la mà de Svetislav Pesic.

Va ser una final que va engrandir el bàsquet. I el d’ahir, un partit intens, espectacular, en què el gegant Walter Tavares es va convertir en el factor diferencial, decantant per a l’equip blanc la lluita pel rebot amb el seu domini (10 punts, 13 rebots, 9 d’ofensius), tot i que el MVP va ser el base Facundo Campazzo, protagonista de principi a fi.

Encomanats al desplegament devastador del pivot de Cap Verd, el Madrid va anar creixent i mantenint el mateix nivell d’eficàcia des de la línia del triple per acabar doblegant un Barça que va trobar el lideratge de Pangos (16 punts, 4 assistències), però no va oferir gaires arguments més.

Rudy va fer entrar el Madrid

en el partit amb una posada en escena espectacular. anotant els seus tres primers triples (311) i col·locant el Barça a la contra, deixant sense pes la presència d’Heurtel i Hanga en el quintet titular. Randolph i Campazzo es van afegir al remolí blanc dels primers minuts, amb el Madrid anotant triples i dominant el rebot, una estadística que havia sigut blaugrana en els tres partits anteriors.

No va ser fins a l’entrada de Pangos que el Barça va aconseguir agafar el pols al partit. El base canadenc, en el seu partit més inspirat, es va posar a la pell d’Heurtel, l’heroi dels blaugranes durant la final, va accelerar les accions del seu equip i va liderar un parcial d’11-1 que va tornar l’equilibri al marcador (21-24).

GEGANT A LA ZONA El Madrid, no obstant, va mantenir la iniciativa amb Tavares, que es va convertir en el factor desequilibrant. Va desgastar el Barça en el rebot i va intimidar com mai. Kuric i Singleton van intentar afegir-se a la croada de Pangos. Però l’equip va trobar a faltar peces clau com Heurtel, especialment apagat (només dos punts), Hanga o Claver, bolcats en defensa però poc resolutius atacant el cèrcol (33-37, m. 20).

Aquesta dinàmica es va mantenir en la represa, amb tot el Barça entossudit a frenar el gegant madridista, sense cap resultat. No ho va aconseguir Oriola ni tampoc Tomic, a qui se’l va veure fos a nivell físic, tot i que els triples de Kuric i Pangos van mantenir l’esperança del Barça que es va arribar a avançar (45-44, m. 27), però no va revertir la tendència, que Causeur i Campazzo van dinamitar amb dos triples consecutius (47-55, m. 30). El cansament va acabar passant factura al Barça que, en l’últim període, es va passar més de quatre minuts sense anotar i va acabar cedint davant de Tavares, que va desactivar qualsevol intent de reacció barcelonista.

Víctor Claver ALER DEL FC BARCELONA «Les forces ens han fallat. Per guanyar el Madrid s’ha d’aportar alguna cosa més i aconseguir més anotació»