El TS deixa clar que només el ‘sí’ és ‘sí’
El Tribunal Suprem sí que ha cregut la víctima. La manada ha sigut condemnada per un delicte continuat de violació i no per abusos sexuals. Les penes per a cada un dels cinc integrants s’incrementen i passen de 9 a 15 anys. Amb aquesta resolució judicial es revoca la inexplicablement laxa condemna anterior de l’Audiència Provincial de Pamplona, que va despertar la indignació i l’alarma social a Espanya.
Només un sí és sí, va recordar la vicepresidenta Carmen Calvo al conèixer la decisió. El lema és molt més que un eslògan oportunista, és la base de la justícia i la seguretat de les dones. Si no hi ha un consentiment explícit, és violació. Així de clara i així de precisa ha de ser la legislació. Per això, aquesta resolució, i la jurisprudència que quedarà establerta quan es redacti la sentència definitiva, és tan determinant. Està en joc la mateixa supervivència de la
dona. En les condemnes anteriors es va considerar que la víctima no havia mostrat prou resistència. ¿Què podia fer una noia contra cinc homes corpulents que la van acorralar en un racó «estret i recòndit»? Només mirar de continuar viva. Per desgràcia, són massa els casos de dones que es resisteixen i són assassinades pels seus agressors.
Des d’aquells tràgics Sanfermines del 2016 s’han denunciat a Espanya 104 agressions sexuals múltiples, i no deixen d’augmentar. És especialment inquietant que 87 dels 356 agressors fossin menors d’edat quan van cometre els delictes. El combat contra l’anomenada cultura de la violació implica tots els àmbits de la societat, però és evident que la justícia ha de ser especialment ferma amb la violència masclista. Aquest any de llibertat provisional dels cinc membres de La manada ha sigut feridora per al combat d’una xacra que marca la vida de les dones.
La brutalitat de la violació de La manada
–ara ja sí es pot denominar formalment així– va marcar una línia definitiva en la societat. Durant aquests anys, el feminisme ha aconseguit obrir els ulls de molts. Des de ciutadans fins a institucions. Les mesures de protecció s’han multiplicat, també a les festes populars. El jo sí que et crec, germana, ha sigut un clamor que ha acompanyat la víctima, totes les víctimes. La resolució del Tribunal Suprem, el seu particular jo sí que et
crec, és fonamental per reconciliar la institució amb els requeriments d’una societat que vol avançar en els drets i les llibertats. Una societat amb dones vives, lliures i sense por.
Tota la societat ha de reaccionar davant la cultura de la violació, però la justícia ha de ser especialment ferma i clara