Sánchez traça més impostos per blindar l'Estat social
El president admet b «l'evidència»: «Amb el que sabem avui, l'alarma va arribar tard»
Amb matisos, remarcant que llavors era molt difícil calibrar millor l'impacte del coronavirus a Espanya, i encara més activar els plans per fer front a la pandèmia, Pedro Sánchez va reconèixer ahir l'«evident». «Amb les dades que tenim avui, vam arribar tard a l'estat d'alarma. Amb les dades que teníem llavors, rotundament no», va assenyalar el president en una entrevista a La Sexta.
Durant prop d'una hora, el cap de l'Executiu va anunciar pujades d'impostos (ambientals, a les grans corporacions i als trams més alts de l'IRPF), va mostrar la seva proximitat a Cs i la seva distància respecte a ERC i va mantenir la seva línia crítica amb el PP, malgrat els acords dels últims dies.
«Hauríem d'haver aprovat l'estat d'alarma molt abans», va reconèixer Sánchez. Les seves paraules poden veure's com una autocrítica, i fins a cert punt ho són, però el líder socialista va recordar les dades del coronavirus a Espanya al febrer, setmanes abans del confinament. «Amb aquestes xifres de contagis i sense cap mort, ¿les forces polítiques i la societat espanyola haurien aprovat i seguit el confinament?», es va preguntar.
I ara, després d'almenys 28.000 morts per la Covid-19, quan el pitjor ja ha passat, quan Espanya comença a recuperar la seva normalitat, a sortir al carrer i viatjar, el cap de l'Executiu va voler transmetre un doble missatge. D'una banda, que «no s'ha de baixar la guàrdia». De l'altra, que convé «perdre la por del virus, reactivar l'economia».
/
LES MESURES SOCIALS L'Espanya que surt de la pandèmia és molt diferent a la d'abans de la crisi. L'atur continua augmentant i el PIB es desploma. Davant d'això, el Govern, va insistir Sánchez, ha aprovat mesures socials com els ertos i els ajuts a autònoms i prepara noves iniciatives. Entre d'altres, un fons de 10.000 milions d'euros per rescatar empreses i una nova línia d'avals ICO de 40.000 milions, que avui apro
Pedro Sánchez PRESIDENT DEL GOVERN «M'agradaria que l'independentisme s'impliqués en la recuperació i que la seva veu comptés. ¿Què aportaran?»
de tuits indignats comparteixen l'objectiu de la destrossa del sistema pronominal i altres característiques diferencials de l'idioma. Si fos per ells, s'imposaria el catanyol en versió monolingüe.
No importa ni poc ni gaire ni gens que la lloable pretensió de
sigui acostar la cadena i el català a una part important dels joves indiferents i insensibles a la qüestió idiomàtica, els que de tant saltar d'una llengua a altra, o quedar-se amb la castellana malgrat poder expressarse en la catalana, ja no saben ni com parlen ni com els responen. Els arguments, més o menys raonats i pintorescos, han deixat de comptar. Ni tan sols hi ha una batalla per apropiar-se de la puresa, perquè mentre el PDECat, ERC i la CUP hi renuncien com si es tractés de la pompa de Satanàs, hi ha un pare de totes les pureses que, per vergonya dels varà el Consell de Ministres.
Tot es finançarà amb els fons europeus i amb una reforma fiscal. «És inevitable –va dir el president–. «Tenim set punts menys d'ingressos públics que la mitjana europea i volem tenir un Estat social just. Així que, segons va explicar, hi haurà pujades dels impostos a les grans corporacions, noves figures ambientals i pujades per a les rendes més altes, plantejaments que ja estaven en el seu acord de govern amb Pablo Iglesias, però que ara tenen encara més vigència.
En el pla purament polític, el líder socialista va elogiar la «lleialtat» de Podem, va anunciar que la legislatura durarà quatre anys, va fer ressaltar la
impurs, resideix a Waterloo.
S'ha de ser més aviat innocentot per escandalitzar-se en termes de sociolingüística sense saber que hi ha un i només un beneficiari d'aquest escàndol, el cap dels que s'erigeixen en únics defensors del país, les seves essències i el seu futur com a tal, en contra de totes les altres coses, que van del PP i el PSOE a ERC passant pels comuns i la CUP. Poc importa que TV-3 hagi sigut des del primer dia una televisió autonòmica i s'hagi afanyat a tornar als orígens pujolistes passat el xarampió indy. Abans era la seva, la defensaven acríticament amb «intel·ligència» de Cs amb el seu gir al «centre» i va demanar a l'independentisme català, ara que la distància amb ERC s'eixampla, que participi en l'elaboració dels Pressupostos de l'any que ve. Sense distingir entre els republicans i JxCat, Sánchez va dir: «M'agradaria que l'independentisme deixés de banda qüestions que ens separen i anteposessin l'agenda de la recuperaciói l'ocupació. I que la seva veu comptés. Perquè si no, ¿què aportaran?
De moment, la reunió de la taula de diàleg entre l'Executiu i la Generalitat, encara sense data, es manté per al juliol. «L'agenda del retrobament segueix vigent», va dir.
Hdents i ungles i ara, pel simple fet de no fer o no fer prou la pilota a l'expujolista Puigdemont, han passat a anomenar-la TÑ-3 perquè no han trobat una manera més humiliant de menysprear-la. No, no és que TV-3 hagi canviat, ni que se li pugui negar el mèrit d'haver-se mantingut en una posició de notable presència i influència en un àmbit extremadament competitiu. TV-3 és la de sempre, amb les virtuts i els defectes de sempre. Tampoc és que la sèrie Drama comporti cap canvi, gir, sacra frontera o límit traspassat, i fins i tot en aquest supòsit, que no és el cas, ja no vindria d'un pam.
No ens enganyem. No impostem una puresa que no sentim. No ens aprofitem dels pocs que sí que la viuen per fer campanya a favor d'un polític que només pot sobreviure atiant el foc quan ja no queden castanyes per torrar.
Li diuen `TÑ-3' perquè no han trobat una manera més humiliant de menysprear-la
H