Pernileria TV-3: la nòmina es menja el pernil
Alegria a casa. L'encara director de TV-3, Vi- cent Sanchis, es va corporitzar a Els ma- tins perquè Lidia He- redia li fes una entrevista. ¡Ah! Sempre que Sanchis apareix a la seva pròpia tele el meu canari flauta Papitu disfruta. Sempre m'adverteix que convé escoltar- lo amb molta atenció. És molt en- tretingut. La seva versió de les co- setes que passen a TV-3 és un pro- digi: la realitat sempre és al revés del que diu. Va arrencar parlant de la sèrie Drama, aquell assump- te tan petit que a alguns els ha in- teressat magnificar, enfadadís- sims perquè de tant en tant algun protagonista parli en castellà. Reflexionant Sanchis sobre aquest assumpte de la llengua, i del territori, ens va deixar una perla boníssima. Va dir: «¿Què passa quan TVE fa una sèrie a Barcelona i la fa en castellà? Doncs que no t'hi sents identificat perquè dius: `¡A Barcelona això no es parla!». ¡Ahh! Heredia fins i tot es va atrevir a replicar, amb la boca petita, això sí: «A Barce- lona també es parla castellà, ¿eh? També, també». Ja els vaig dir que Sanchis té cops molt en- tretinguts. Però en realitat la po- lèmica de la sèrie era el menys important. Sanchis s'havia cor- poritzat a Els matins per a un altre assumpte: per generar por amb el comentari que en el pitjor dels casos Polònia i el serial de les tar- des no podran continuar. Per falta de diners. ¡Ah! La pasta. Aquest és l'assumpte.
Va fer un sil·logisme: els ingressos publicitaris bai- xen, les subvencions de la Generalitat augmenten menys del que ho haurien de fer, ergo no hi ha diners per a programes que om- plin les graelles. Sí, senyor, dit així és incontrovertible. Però és un sil·logisme amb trampa. Li falta la base, el fonament, d'aquesta tragèdia: dels 300 milions i escaig que TV- 3 rep, més del 50% són per pagar la nòmina. La conformen apro- ximadament 1.800 criatures. O sigui, passa com en aquella pernileria de la qual una vegada els vaig parlar, d'un amic meu. Va contractar tant personal que el dia que va obrir no hi havia pernil a les prestatgeries. No li quedaven diners per comprar pernil. Era una pernileria sense pernil. Però el personal era eficientíssim, això sí. No es preocupin els fans de Polònia. Tornarà. El toc d'ensurt de Sanchis ja ha fet el seu efecte. La classe política mor de dolor. No podrien suportar que no els fessin la paròdia. Es deleixen per Polònia. Per ells la tragèdia és el silenci. El buit. El riure és una benedicció. Tot i que et dibuixin com un gamarús o un inútil.