El magre `exèrcit' de rastrejadors del virus
Catalunya, amb nou b brots actius, només té 120 exploradors de contactes Estudiants de b Medicina i Infermeria fan aquesta tasca pel dèficit de personal
En anglès es diuen scouts; en català, rastrejadors o exploradors. I, ara, en la postpandèmia, exerceixen un paper clau: són els encarregats de perseguir el coronavirus, de rastrejar el territori a la recerca de contactes que puguin ser potencials contagiadors. A tot Espanya hi ha al voltant de 2.000 exploradors. A Catalunya, uns 120, tot i que la consellera de Salut, Alba Vergés, n'havia promès al principi 200. Són els rastrejadors inicialment contractats per Ferrovial, que desenvoluparan la seva activitat fins que es tanqui un nou contracte. Salut va rescindir aquest contracte després de les crítiques per encomanar aquesta tasca a una empresa privada i no a l'atenció primària.
En aquesta comunitat hi ha actualment nou brots de coronavirus actius (set a Lleida, un a la Vall d'Aran i un altre en una empresa agroalimentària d'Avinyó, a Barcelona). Estudiants de Medicina i Infermeria són els encarregats de realitzar aquesta tasca, una cosa que amaga una altra realitat: el dèficit de metges i infermeres que hi ha a Catalunya i que, durant anys, han denunciat els sindicats.
La figura de l'explorador és una de les novetats que ha implicat aquesta crisi sanitària. Realitzen entrevistes protocolaritzades (entre cinc i sis cada hora) als contactes dels casos positius de Covid-19. «En altres malalties, com la tuberculosi i les infeccions de transmissió sexual (ITS), són els serveis de vigilància epidemiològica els que fan aquesta funció. Però ara no són suficients, i per això la tasca es divideix entre l'atenció primària, el 061 i la vigilància epidemiològica», diu Joan Ramon Villalbí, portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública (Sespas).
/
PLANTILLA MINVADA Segons el sindicat Metges de Catalunya (MC), en l'atenció primària catalana falten 800 metges des de les retallades del 2010. Per la seva banda, el sindicat Infermeres de Catalunya calcula que fan falta entre 18.000 i 23.000 infermeres entre primària i hospitals. «Com que no hi ha prou metges, la tasca de l'explorador, de recerca de casos, l'han confiat a personal amb una mínima formació. També en el 061 han contractat estudiants de Ciències de la Salut», certifica Villalbí.
L'Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat) preveu
Salut preveu
arribar als 1.500 cercadors de la Covid-19 si hi ha una segona epidèmia
arribar als 1.500 exploradors si es produeix una segona onada epidèmica. L'organisme justifica que ara mateix no en fan falta més, perquè de moment la incidència del virus és baixa, tret de brots puntuals i exceptuant Lleida.
Els exploradors complementen el paper de l'atenció primària. Els metges de capçalera fan el seguiment dels casos positius de Covid-19: el pacient arriba al CAP i, si és sospitós, se li fa una prova PCR. En cas que surti positiva, el metge li prescriu l'aïllament domiciliari i està en contacte amb ell telefònicament durant les dues setmanes de quarantena. Si empitjora, l'envia a l'hospital. El metge també fa el seguiment a les persones que conviuen amb el positiu.
A partir d'aquest moment, però, és quan entren en joc els exploradors, que, dependents de la xarxa epidemiològica de l'Aspcat (la qual va incrementar la seva plantilla en 108 metges i infermeres aquest juny), són els que segueixen els contactes no estrets d'aquests pacients positius. Un cas positiu té, de mitjana, entre 7 i 10 contactes que pot haver encomanat. Els exploradors saben quins són aquests contactes perquè prèviament l'atenció primària n'ha fet un registre després d'haver entrevistat el pacient. I, a més, gràcies a una investigació de la xarxa de vigilància epidemiològica, els exploradors saben en quin acte social (per exemple, una menjada) s'ha produït el contagi.
/
RECORDATORI «Els exploradors truquen als contactes el primer dia i els recorden les mesures de prevenció. Tornen a trucar-los el setè dia i, després, el 14è, quan acaba l'aïllament», explica Xavier Llebaria, director de l'Aspcat. Si el contacte empitjora, és enviat al CAP i el metge de capçalera valora si és un cas positiu.
Als contactes que estan en aïllament i sans no se'ls fa cap PCR. «Però s'està discutint, en l'àmbit estatal, si caldria fer una prova als que, fins i tot asimptomàtics, tenen factors de risc, com ara hipertensió arterial o una malaltia crònica. Les guies europees van per aquest camí», assenyala Llebaria. Ell mateix explica que, quan el brot es produeix a la feina o en una residència (és a dir, en llocs tancats), se'ls fa PCR a tots els contactes, tinguin símptomes o no, amb l'objectiu d'anar a l'«arrel del brot».
Espanya debat si fer tests a tots els contactes de risc tot i que no presentin símptomes