Esforç i talent

Fa dies vaig tenir l'oportunitat de sentir un discurs en el qual es va parlar d'«esforç, talent i compromís», valors tan necessaris per a la vida com l'aigua i que s'han de potenciar des de l'educació.

L'esforç és imprescindible. Amb persones treballadores, que perseveren, que no es rendeixen, es pot anar a qualsevol lloc. El talent és, també, important. Tot i que admiro la brillantor que cadascú treu a les seves facultats (poques o moltes), el talent també es treballa. I totes les persones tenen talent per a alguna cosa. És important que els el reconeguem o les ajudem a desTornant cobrir-lo. Així, el desenvoluparan més, seran més felices i aportaran el millor de si mateixes a la societat. Com en un rellotge, hi haurà esferes brillants o agulles daurades, però, si li falla un simple cargol, pot deixar de donar l'hora amb exactitud. O parar-se.

Convé no oblidar, a més, que hi ha gent molt llesta per fer logaritmes i molt matussera per fer els encàrrecs. La frase la vaig sentir en una Escola de Negocis. I no se'm va oblidar (potser perquè la part dels logaritmes sí). El que un sap és valuós si s'ofereix al servei dels altres. Només serveix qui serveix. No ens valen els egoismes i, sí, els altruismes.

al rellotge, però aquesta vegada de sorra, aquest només ens ofereix raó del temps en la mesura que es dona, que buida el seu contingut superior i l'aboca al recipient inferior. I, per cert, aquest últim complirà una funció insospitada quan pegui la volta. I concloc, amb una petita picada d'ullet, amb un exemple molt gràfic: el de la truita de pernil. En aquesta truita la gallina s'hi implica, però el porc s'hi compromet... fins al moll (gairebé). Necessitem més porcs.

¿El nou partit de Puigdemont beneficia o perjudica l'independentisme?