Tornar a l'escola així, no

Va d'extrems: del tancament de les escoles i una tercera avaluació improvisada a la tornada, tots feliços, al setembre, sense mascaretes ni distància, i potser sense abaixar les ràtios. Incongruència, se'n diu. Falta de planificació, de recursos i moltes altres coses més. Tinc fills. Soc la primera que creu que l'escola aporta més que aprenentatge, que necessiten relacionar-se perquè és part del seu desenvolupament. Però no així. I com que és obligatori anar-hi no em puc negar. Si s'infecten de Covid-19, tranquils, que no passa res, i és lleu per ells. ¿I si conviuen amb l'avi a casa? Mala sort... ¿Grups estables? 5 o 6 hores al dia, però la resta ja no. ¿On és l'estabilitat? M'hauré de negar a anar al parc, perquè allà hi ha nens d'altres classes amb qui es toquen, juguen i parlen... I no parlem del cap de setmana. La festa d'aniversari amb el cosinet i visitar els oncles de Pamplona.

¿Això quina estabilitat i grup bombolla és? Tranquils, que estaran controlats, i si arriba un cas avisarem i els posarem en quarantena. ¿Per què cal deixar la porta oberta al risc si hi ha possibilitats de tancar-la o almenys ajustar-la? No es tracta de no anar a l'escola, ¡si no com! Els meus fills surten amb mascareta al carrer, veiem amb distància els seus cosins, ens rentem... ¿Ens encomanarem? És possible, però tenim menys números. A l'escola ara no tenen opció.

Als professors els diuen que condueixin una moto que per si mateixa pot tenir un accident, però a més sense casc. És lògic. No hi ha recursos. Hi ha pares que necessiten que els seus fills vagin a l'escola com sigui perquè han de treballar i el que sigui, serà. Molt bé, així anirem fent. Demano més recursos i alternatives online.