La fiscalia demana castigar les xarxes que no impedeixin l'odi
Les empreses b amb seu als EUA no donen informació sobre perfils anònims Creixen les b investigacions per discriminació per orientació sexual
El fiscal de Barcelona Miguel Ángel Aguilar proposa que el Govern reguli sancions a les empreses estrangeres que gestionen xarxes socials si no col·laboren amb la justícia espanyola per determinar l'autor d'un delicte d'odi i discriminació que actua des d'Espanya. Aquest és un dels principals problemes que es troben els investigadors, ja que la majoria de la companyies que es dediquen a aquesta activitat tenen la seu central als Estats Units i no acostumen a facilitar dades per esbrinar qui es troba darrere de perfils que, aprofitantse de l'anonimat d'internet, dirigeixen arengues delictives contra col·lectius.
Les comissions rogatòries remeses per la justícia espanyola als EUA perquè les autoritats d'aquest país recullin en les empreses la informació necessària per perseguir el delicte no acostumen a tenir èxit. Des del país nord-americà s'esgrimeix que el que aquí es pot considerar discurs d'odi està emparat per la llibertat d'expressió de la primera esmena de la Constitució. I es denega la sol·licitud.
CÀSTIG/Aquesta situació SENSE provoca que delictes d'odi i discriminació comesos a través de les xarxes socials (es pot estendre a altres infraccions penals a internet) quedin impunes per la impossibilitat d'identificar qui està al darrere. Per aquesta raó, el fiscal contra els delictes d'odi i discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, proposa que es regulin les infraccions i les sancions que podrien imposar-se a les empreses que no col·laborin amb la persecució d'aquesta tipologia delictiva. A Alemanya ja es preveuen multes per a les xarxes que no ofereixin les dades sol·licitades per les autoritats. De les 39 investigacions obertes per la Fiscalia de Barcelona l'any passat per delictes d'odi, 16 eren per accions comeses en xarxes. Fonts d'aquesta institució van destacar que un nombre important de casos s'arxiva per
Alemanya ja preveu
sancions contra les tecnològiques que no ofereixin dades a les autoritats
El 81% de les
sentències dictades durant el 2019 per delictes d'odi van ser condemnatòries
falta d'autor conegut.
Entre les propostes legislatives d'aquest fiscal, pioner en la lluita contra els delictes d'odi, hi ha la creació d'una llei d'igualtat de tracte, per poder comptar amb una eina eficaç per perseguir les conductes discriminatòries o d'odi que no siguin delictives, però que no han de quedar impunes, com els insults racistes puntuals. Aquests només són sancionats per algunes ordenances municipals. En definitiva, seria aprofundir en el combat contra el microracisme o la microhomofòbia.
Les dades del servei contra els delictes d'odi de la Fiscalia de Barcelona constaten l'augment de les investigacions policials per discriminació per raons d'orientació sexual. El 2019, es van tramitar a la província un total de 95 atestats, mentre que l'any anterior, el 2018, se'n van redactar 59, cosa que suposa un increment del 59%. En l'àmbit del racisme i la xenofòbia, es va produir un increment del 43% de casos (68 el 2018; 97 el 2019). Aquestes xifres constaten una sensibilització més gran de societat i víctimes a l'hora de denunciar, però també, segons Aguilar, a l'augment de fets delictius. En canvi, hi ha hagut un descens del 26%, en els delictes d'odi per ideologia. La majoria, això sí, es van cometre després de la sentència del Suprem contra els dirigents independentistes.
CONDEMNES/El 81% de MÉS TAXA DE les 75 sentències dictades el 2019 a Barcelona per delictes d'odi i discriminació van ser condemnatòries. Aquest percentatge s'ha elevat respecte a l'any anterior (74%). La majoria de les condemnes són per racisme i xenofòbia (18), seguides de delictes de discriminació per orientació sexual (12).