El gallec del Tour 1905
Va ser fa 115 anys el primer ciclista d'origen espanyol que va córrer la ronda francesa va emigrar a França des d'un poblet d'Ourense H
El 7 de juliol de 1916 no hi havia ciclistes del Tour corrent pels paratges pròxims a Verdun. Però aquell any, com ara, Europa estava en guerra. Llavors no era un virus, sinó les trinxeres, els vells imperis, la primera guerra mundial. Gabriel Baamonde, fill d'un jornaler gallec que se'n va anar a França a la recerca de fortuna, queia ferit. Hauria preferit, amb 31 anys, sucumbir a la bici, perquè ell era ciclista i el primer corredor d'ascendència espanyola que va disputar la ronda francesa el 1905.
Tota la vida de Gabriel Baamonde, nascut el 1884 i mort el 1977, va estar lligada al ciclisme, la seva gran passió; primer com a esportista i després, fins a la seva jubilació, com a propietari d'un comerç de bicis, on també col·laborava el seu germà León, un any més gran que ell.
Tots dos eren fills de José Benito Baamonde, un vilatà de la parròquia d'Abedes, pròxima a Verín (Ourense). Les dècades 70 i 80 del segle XIX eren anys d'emigració a Galícia. El destí preferent per fugir de la gana era Amèrica. En canvi, el José Benito va agafar les seves poques pertinences i va marxar a la recerca de fortuna a la veïna França. El trajecte més comú de l'època era sortir a peu cap a la Corunya, el principal port gallec, provar de dormir en estables per estalviar i estar pendent dels bandits, que no els arrabassessin els diners del passatge del barco que tant i tant esforç havia costat estalviar. El barco de vapor conduïa cap a la terra promesa, en aquest cas el port de La Rochelle.
José Benito, mort el 1902, es va ocupar en una granja com a jornaler, va treballar al camp, a França i a Galícia. Era baixet. S'havia deslliurat del servei militar a Espanya perquè no arribava a l'alçada. Però era fort. Va treballar a Bossay sur Claise, a prop de Poitiers, i va ser allà on va conèixer Henriette. Es van casar el 1882. El José Benito tenia en aquell temps 39 anys.
¿Espanyol o francès?
El Gabriel es va enamorar d'un esport que començava a captivar i guanyar adeptes a França; la bici. Era un transport útil a inicis del segle XX. Es movia al compàs de les cames i era fàcil demostrar qui era el més fort als velòdroms o en carreres com la París-Roubaix, la ParísTours o la Brest-París, on el Gabriel va aconseguir el seu millor resultat com a corredor a l'acabar vuitè el 1905, l'any del seu debut en la tercera edició del Tour. També va córrer el de 1908. En els dos casos no va arribar a París i va acabar abandonant en la fatídica 11a etapa.
Quan va córrer el Tour de 1905 ¿era espanyol o francès? És difícil pronunciar-se per una teoria o una altra. L'Ambaixada francesa a Madrid es decanta per considerar Gabriel com a ciclista local sota tots els efectes. No obstant, encara no havia fet la mili, el seu pare era espanyol, no havia complert la majoria d'edat de l'època, 21 anys, i no es va incorporar a l'Exèrcit francès, clau per nacionalitzarse, fins després que es disputés el Tour, cosa que fa sospitar l'historiador de ciclisme Paco García Albares, descobridor de la dada, que veritablement es tracti del primer ciclista espanyol que va disputar la Grande Boucle. La mare, francesa, no comptava per desgràcia a principis del segle XX.
El seu net, François Girard, viu a Normandia, però es troba greument malalt de càncer. Ja abans de la jubilació va començar a recollir dades del seu avi i de la seva família gallega. Però la malaltia dificulta la comunicació amb ell i la possibilitat de trobar alguna foto com a testimoni de la vida ciclista del seu avi Gabriel.
Carretera impracticable
Sí que se sap, per escrits de l'època, el panorama dantesc amb què Baamonde es va trobar el matí del 9 de juliol de 1905 en el que havia de ser la ruta de la primera etapa del Tour, des dels afores de París fins a la ciutat de Nancy, a través de 340 quilòmetres. El camí era ple de claus, d'arbustos i vegetació que provocaven punxades una vegada i una altra. Desesperats molts corredors, com Baamonde, havien de demanar ajuda a les cases dels pobles per poder reparar l'avaria. Va arribar amb el control tancat, però va ser repescat.
Les cròniques parlen també de l'autèntic martiri pel qual va passar Baamonde en l'ascensió al Ballon d'Alsàcia, on no feia res més que punxar. Va millorar la situació en les etapes de Grenoble, Nîmes, Bordeus i fins i tot en la de Caen, on va acabar l'11a etapa, la penúltima abans d'arribar a París. Després va abandonar.
No li van anar gaire millor les coses en el Tour de 1908 on mai va arribar a menys de mitja hora dels primers classificats amb una 30a posició en la vuitena etapa que va acabar a Tolosa. Camí de Nantes, en l'11a jornada de la prova, va posar peu a terra. Ja mai va tornar al Tour.
El 30 d'abril de 1910 es va casar amb la Valentine. Van tenir només una filla, Paulette Baamonde (1911), la mare de François. El 1916 va ser enviat al front de Verdun com a integrant del 168 Regiment d'Infanteria, al sector Fleury amb el número de matrícula 09919. Pel seu valor va rebre la Creu de Guerra amb una estrella. Va morir a Ligueil, a prop de Tours, tres mesos abans de complir els 93 anys.
HGabriel Baamonde
El seu pare
Va córrer la tercera edició de la prova i va repetir el
1908, però mai va aconseguir acabar-la
Allistat a l'Exèrcit francès, va ser ferit a Verdun durant la primera guerra mundial