Operació rescat al Grec
Carme Portaceli presenta `No passa cada dia que algú ens necessiti...' obra «apocalíptica però alegre», amb 18 actors La directora busca ajudar professionals del teatre i transmetre un missatge d'esperança
A Carme Portaceli li agraden els desafiaments. Quan li van oferir muntar alguna cosa per al Grec, amb poc temps per desenvolupar-ho i amb distàncies de seguretat entre actors, no ho va dubtar. Va acceptar el repte de Cesc Casadesús, director del festival Grec, amb ganes d'inventar una cosa diferent i d'ajudar tants intèrprets com pogués davant la delicada situació del sector cultural després de mesos d'aturada i sense agilitat de resposta de l'Administració.
El resultat és un muntatge ambiciós amb 18 intèrprets –hi haurà música de The Sey Sisters, coreografies de Sol Picó, actors com Carme Conesa i Nao Albet, i connexions amb creadors europeus–, creat a partir d'una selecció de textos extrets d'autors molt diversos, amb una picada d'ullet a Beckett en el títol: No passa cada dia que algú ens necessiti (de fet, no és gens habitual que algú ens necessiti), un frase de Vladímir a Tot esperant Godot. El muntatge es podrà veure avui i demà al Teatre Grec.
Text de Camus
La seva nova creació té poc a veure amb la prevista adaptació de La casa de los espíritus, d'Isabel Allende, que es veurà la pròxima temporada al Grec a Grec, amb les noves produccions que no s'han pogut estrenar al festival d'estiu de Barcelona a causa de la pandèmia.
Un text d'Albert Camus sobre l'absurditat de la vida ajuda a articular No passa cada dia que algú ens necessiti, un muntatge en clau filosòfica i existencial a través d'una selecció de textos d'autors com Angelica Liddell, BernardMarie Koltés, Charlotte Brontë, Jorge Luis Borges, Caryl Churchill, William Shakespeare, Magda Fertacz, Oscar Wilde i Daniel Dafoe. «Hem assajat de maneres impossibles a fi de poder muntar aquesta obra amb 18 intèrprets, estant junts però mantenint distàncies i amb mascareta als assajos. El primer dia va ser molt marcià», reconeix la directora. «La base és la paraula, hi ha més lectures que res perquè no hi havia temps per a més», reconeix Portaceli, que ha dirigit premiats muntatges com Només són dones, al TNC, i Jane Eyre, al Lliure. Ja coneix el teatre Grec, on ha muntat obres com Prometeu.
Aquest any parlarà de «les esperances i les pors de l'ésser humà» en una proposta «apocalíptica però alegre» sorgida