Pausa dins la pausa
FESTIVAL NITS DEL PRIMAVERA va aturar el temps al Parc del Fòrum amb el pop hipnòtic de `Kevin'
Ferran Palau va culminar el concert amb aquesta cançó nova, nascuda en confinament, anomenada Cel clar, en la qual es confessa perdut i ofegat per la calma, i sospira per l'empara última de l'amor. La seva música és, al seu torn, la bossa de quietud dins de la quietud, un doble fons en la nostra nova realitat que aquest dijous, a l'amfiteatre del Parc del Fòrum, ens va brindar un bonic lloc on viure i esperar que amaini la tempesta invisible.
L'últim cicle de discos d'aquest membre d'Anímic representa, recordem-ho, una alta baula de la nostra escena pop, i allà va ser l'entrega més recent, Kevin (2019), amb les seves nou cançons recorregudes una a una, en pulcra successió, en l'estrena de les Nits del Primavera (dins de les Nits del Fòrum). Sessió que va comptar amb una còmplice d'altura en Anna Andreu, amb un tast de l'àlbum Els mals costums en la seva diàfana nuesa: guitarra elèctrica impressionista, bateria (la seva única còmplice, Marina Arrufat) i la seva veu esvelta realçant aquestes cançons fetes de metàfores naturalistes, com a El part, La riuada o Torrent sanguini.
Amb la torbació existencial d'Estrany, bastant oportuna («ei, soc al bell mig d'una tempesta / desorientat entre elements»), Ferran Palau es va
Ferran Palau
Núria Graham es va sumar de convidada inesperada a una vetllada de fermesa metafísica
obrir pas a cop de blues còsmic en càmera lenta, camí de la dolça hipnosi de Kevin i Univers, entre projeccions de núvols cotonosos que bé podrien ser de sucre. Música flotant, pausa mental dins d'aquesta pausa del món, teixida sense una nota de més per experts cirurgians: les guitarres, teclats i baixos de Jordi Matas i Dani Comas, i la bateria de Joan Pons (El Petit de Cal Eril).
S'hi va sumar una convidada inesperada, Núria Graham, que va cantar íntegrament Flor espinada, amb la prescriptiva fermesa metafísica. Va ser el pòrtic d'assoliments pretèrits com Serà un abisme, un Cavall blanc de contorns màgics a l'estil de Laurie Anderson i aquest Cel clar amb el qual Palau ens va venir a dir que és a l'interior del nostre cap on trobarem l'atmosfera més espaiosa.
H