El Periódico - Català

Diatriba contra els nous puritans

Angelica Liddell torna amb èxit a Barcelona amb `The scarlett letter'

- MANUEL PÉREZ I MUÑOZ

Ha tornat. Han passat gairebé 10 anys des que veiéssim en l'enyorat cicle Radicals del Lliure de Rigola La casa de la fuerza, una fita que ja es decanta com un dels muntatges fonamental­s del segle XXI. Angélica Liddell des d'aleshores ha senyorejat grans teatres d'Europa, l'últim any amb peces elegíaques dedicades a la mort dels seus pares. Per a la seva tornada a Barcelona, no obstant, s'ha escollit The scarlett letter per exprés desig de la seva directora i intèrpret, muntatge estrenat el 2018 que sintetitza bona part de les seves recents línies creatives, des de les purament plàstiques i performati­ves fins a les més discursive­s i filosòfiqu­es, en aquest cas carregant contra els ofesos, els censors dels nostres dies.

No importa haver vist ja el muntatge en el seu pas per Madrid, a les obres de Liddell es torna com a la bona poesia o pintura, sempre es troben nous calius, noves associacio­ns. Quadros vivents i llargs monòlegs que manquen de sentit tancat o lectures unidirecci­onals. El seu torrent inventiu és volcànic, escatològi­c i tremendist­a. Acudint al seu llibre Una costilla sobre la mesa (La uña rota, 2018) descobrim una mena de dietari amb la gènesi del projecte, la inspiració en la novel·la vuitcentis­ta de Hawthorne que dona nom a l'espectacle, la seva identifica­ció escènica amb la seva protagonis­ta, Hester, obligada pels puritans a brodar-se una A d'adúltera el pit. Liddell la transforma en A d'artista, els creadors com «flors negres d'una societat civil hissada». El dret a ofendre, reclama, a la

transgress­ió, a la indecència i a la immoralita­t. Reivindica que el teatre sigui com la pesta sobre un enorme teló amb la cara d'Artaud. Referents clars.

DIATRIBA MISÒGINA Focault, Barthes, Freud, Genet, Sade i Nabokov; Liddell proclama el seu amor per ells i els seus postulats. Carrega gairebé amb espasme reaccionar­i contra els actuals «puritans progressis­tes» que neguen la foscor de l'ànima. I per si això fos poc, entra al drap amb una desconcert­ant diatriba misògina interpreta­da des de les tripes que, com va apuntar The New York

Times, li podria haver costat l'exili artístic a un intèrpret masculí. ¿Provocació? Sens

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain