Exuberant crepuscle
Paul Weller cultiva a `On sunset' un pop despert i obert
Cal descobrir-se davant la inquietud creativa de Paul Weller, un artista que, en lloc d'acomodar-se al seu imperial tron de patriarca mod per contemplar el paisatge, procedeix a traçar camins canviants en cada un dels seus àlbums. Weller, amb vista a les avantguardes històriques o a la psicodèlia, al rock clàssic o als registres acústics, i ara, Weller, enamorat dels sons negres d'un altre temps, processats amb la seva natural elegància, encaixant-hi solucions innovadores i invocant-hi alhora la senyorial tradició del pop britànic.
On sunset és així molt diferent del seu predecessor, True meanings (2018), amb aquella successió de guitarres folks, i avisa que el camí serà frondós i ric en sorpreses en la cançó que l'obre: Mirror ball, set minuts i mig de somieig disruptiu, amb girs avantgarde, cors dignes de l'ELO i hipnosi ballable sota la bola de miralls.
/
UN BALANÇ DE VIDA Els grooves envoltants es van desplegant a través de Baptiste, aquesta a partir d'un patró molt clàssic, i la trama disc amb capritxosos sintetitzadors dels setanta d'Old father tyme, mentre que Village evoca amb les seves cordes i la seva tornada espiritual els ecos soul lluminosos d'un Smokey Robinson o el recentment mort Bill Withers. Les cotes més altes arriben en la sensual intimitat de More i en la cançó titular de l'àlbum, malenconiosa i envoltant, en la qual Weller sembla fer un balanç de vida i disfrutar del crepuscle i de la «suau brisa» sense metes més espectaculars.
En aquesta peça podem sentir els teclats de Mick Talbot, el que va ser el seu company de files a The Style Council, i certament hi ha en aquest On sunset ingredients que l'emparenten amb els àlbums d'aquell grup al qual es va entregar en cos i ànima en els 80, després de l'era de The Jam. La seva nova obra presenta un esperit de síntesi més marcat, amb la integració de l'electrònica i la compatibilitat amb un exercici pop victorià com Equanimity, en el qual es cola el violí de Jim Lea, ex-Slade (coautor de Cum on feel the noize), o amb el toc molt mod de Ploughman.
/
SOMIAR AMB L'ETERNITAT Perquè, al cap i a la fi, On sunset, mira cap enrere i cap endavant, i el crescendo sentit de Rockets casa amb la dinàmica contemporània d'Earth beat, en la qual intervé el jove talent urbà Col3trane. És un Weller que sembla divertir-se amb tot el que toca i que es treu de la màniga una peça instrumental amb aires de jam electro-funk, 4th dimension, abans de somiar amb l'eternitat, captivat pel cel estrellat, en la càlida I'll think of something, emparat amb la guitarra acústica. Cançons, aquestes últimes, incloses en la versió deluxe de l'àlbum, que ofereix, a més, un parell de preses alternatives de formes exuberants, senyals que a aquest Paul Weller no te l'acabes.H
El disc oscil·la entre les solucions innovadores i la tradició senyorial del pop britànic