El Periódico - Català

«Potser tots vam pecar d'arrogància amb el virus»

«Ens pensàvem que podíem amb tot i no va ser així. Ha sigut una lliçó d'humilitat»

- LUIS Mauri

«El mercat sanitari va deixar de ser un mercat i es va convertir de sobte en un basar»

«¿Projecció política? Jo toco de peus a terra. El meu horitzó és complir l'encàrrec de Pedro Sánchez»

Un traça plans. però després arriba la vida i decideix per ell. Salvador Illa va entrar al Govern com a quota socialista catalana. La seva missió principal era treballar com a fuster de la taula de diàleg sobre Catalunya. Un ministeri buidat de competènci­es com el de Sanitat semblava un lloc adequat per instal·lar la fusteria. I llavors la vida (i la mort) va decidir per ell: ministre plenipoten­ciari.

— El virus sembla que està sota control a Espanya. ¿Quin perill hi ha que a la tardor hi hagi una altra onada?

— La pandèmia va malament. Més de 10 milions de casos diagnostic­ats i més de mig milió de morts al món. A Europa l'hem controlat gràcies al confinamen­t, que és l'únic que serveix per frenar el virus. On hi ha hagut confinamen­t s'ha controlat; on no, no. Hi ha rebrots i no podem descartar una segona onada. Ens estem preparant.

— La UE ha obert les fronteres a una quinzena de països. Només Itàlia exigeix quarantena a aquests viatgers. ¿No s'estarà infravalor­ant la posició italiana com amb el tancament de la Llombardia?

— No. Nosaltres insistim en l'acord europeu sobre fronteres. Es permet l'entrada des de països amb una incidència acumulada en els últims 14 dies igual o inferior a la mitjana europea. Disposem dels controls que recomana la UE.

— ¿No el convencen els arguments del seu col·lega italià en favor de la quarantena?

— No valoraré la decisió d'altres socis europeus.

— ¿Està el sistema sanitari a Espanya vacunat contra un altre col·lapse?

— La primera lliçó que hem d'aprendre és d'humilitat...

— ¿Es va pecar d'arrogància amb el virus?

—Potser sí, ens pensàvem que no arribaria a Europa ni als EUA, i va arribar, i ens ha fet moltíssim mal. Pensàvem que podíem amb tot i no és així. Tenim moltes limitacion­s, no som immunes. Hi ha molt del virus que desconeixe­m, si mutarà o no, com es comportarà. Hem après i ens esforcem per estar preparats.

— ¿Quins són aquests esforços?

— Plans de contingènc­ia hospitalàr­ia. Les autonomies són capaces ara d'incrementa­r les places d'hospitalit­zació i de cures intensives en cinc dies. Tenim també reserves estratègiq­ues de material sanitari.

— ¿Està llesta ja la reserva que va anunciar el president?

—Una de les condicions de la desescalad­a era que les autonomies acreditess­in un estoc sanitari per a diverses setmanes. El Govern també ha fet provisió i treballa per construir aquesta reserva estratègic­a.

— ¿Ha servit aquest aprenentat­ge per identifica­r els errors en la gestió de la crisi?

— Tothom hi va arribar tard, no només Espanya. Ha sigut una lliçó d'humilitat per a tothom.

— Però s'hauria d'haver actuat amb més anticipaci­ó.

—Amb el que sabem avui, sí, però jo descarto els exercicis d'endevinaci­ó del passat. Tots hem arribat tard.

— El Mobile va cancel·lar la seva fira a Barcelona a mitjans de febrer. No tots van arribar tan tard... —Amb el que avui sabem, és clar que hauria sigut molt fàcil prendre decisions diferents. Però és just demanar que es valorin les decisions en relació amb les dades que coneixíem llavors. I no predir el passat.

— ¿Predir el passat? Amb més de 28.000 morts al país, la ciutadania té dret a una revisió autocrític­a del passat.

—Per descomptat. Tenim una actitud d'autoexigèn­cia i aprenentat­ge. El que dic és que tothom ha arribat tard. ¿Havíem d'haver actuat una setmana abans o dos? Amb el que sé ara,

«Potser vam pecar d'arrogància amb el virus. Ens pensàvem que podíem amb tot i no. Ha sigut una lliçó d'humilitat»

«La UE aposta per una compra conjunta i equitativa de la futura vacuna que eviti les carreres d'egoisme»

sí; amb el que sabia llavors, no.

— La falta de material sanitari va ser un altre punt feble. Catalunya i altres autonomies van acusar el Govern d'apoderar-se del seu material sanitari.

— No és cert que ens apoderéssi­m de material. Jo mantinc una magnífica relació amb els responsabl­es autonòmics, en particular amb la de Catalunya. Hi va haver una demanda de material molt superior a l'oferta. El mercat sanitari es va convertir de sobte en un basar. En aquest context, vam identifica­r tot el material disponible a Espanya i en alguns casos el vam redirigir als llocs on feia més falta. Això mai va afectar Catalunya, per cert.

— ¿Tem que es reobri aquest basar quan hi hagi una vacuna?

— La UE ha apostat per negociar conjuntame­nt l'adquisició de la futura vacuna i garantir una distribuci­ó equitativa que eviti les carreres d'egoisme. Aquest ha de ser el camí.

— La Generalita­t ha suggerit que si hagués tingut mans lliures hi hauria hagut menys morts a Catalunya. Sort que la seva relació és magnífica...

— Insisteixo, la relació és molt bona. Hi ha hagut moments de tensió naturals, però la feina és satisfactò­ria. No opinaré res més sobre la pugna política. Prefereixo centrar-me en el combat contra la pandèmia. És el que demanda la ciutadania.

— ¿Com evoluciona­rà la sanitat pública a partir d'aquesta crisi? — Ara hi ha més consciènci­a de

la necessitat un sistema nacional de salut ben dotat. I la descentral­ització sanitària funciona, és una fortalesa del sistema.

— El de Sanitat és un ministeri buidat de competènci­es. ¿Tindrà d'ara endavant més contingut i recursos?

— Per ser un ministeri buidat, déu-n'hi-do el que ha fet, ¿no? És evident la necessitat d'un Ministeri de Sanitat amb competènci­es i recursos adequats.

— ¿Amb més poder?

— Bé, el ministeri ja té unes competènci­es rellevants. Ja s'ha vist. Reflexiona­rem amb calma sobre el que podem fer. El ministeri ha exercit un paper de coordinaci­ó molt rellevant i s'ha de veure com el reforcem perquè l'actuació està a la vista, ¿no?

— ¿La reconstruc­ció oferirà alguna estructura sanitària supraauton­òmica?

—La descentral­ització ha funcionat correctame­nt, insisteixo. La sanitària ha sigut una de les polítiques públiques més exitoses de la democràcia. Una clau ha sigut el consens, que s'ha de mantenir.

— ¿La pandèmia serà al seu torn una vacuna contra futures temptacion­s d'aprimament de la sanitat pública?

—Una lliçó és que cal dotar el sistema nacional de salut dels recursos necessaris i de manera sostinguda.

— L'escenari més dramàtic de la crisi han sigut els geriàtrics, convertits en pavellons de la mort. Això defineix el tracte que la societat dispensa a les generacion­s que han deixat de ser productive­s.

— Cada comunitat autònoma ha d'avaluar com han funcionat les coses i corregir el que és clarament millorable. La nostra comissió de bioètica va publicar un informe a principis d'abril indicant que no hi pot haver discrimina­ció per raó d'edat a l'hora d'administra­r el tractament clínic que correspong­ui a cada pacient. Insisteixo, les autonomies tenen competènci­a plena en aquesta matèria i han de fer el seu examen. Les condicions en què van morir moltes persones, aïllades de les seves famílies, van ser molt doloroses. Vam haver de limitar l'assistènci­a als funerals per preservar la salut púbica. Va ser un dels moments més complicats per a nosaltres. Van ser dies molt difícils.

 ?? DAVID CASTRO ?? Illa, a les escales del ministeri, després de l'entrevista.
DAVID CASTRO Illa, a les escales del ministeri, després de l'entrevista.
 ??  ??
 ??  ??
 ??  ?? DAVID CASTRO
Illa, al seu despatx, durant l'entrevista.
DAVID CASTRO Illa, al seu despatx, durant l'entrevista.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain