«Potser tots vam pecar d'arrogància amb el virus»
«Ens pensàvem que podíem amb tot i no va ser així. Ha sigut una lliçó d'humilitat»
«El mercat sanitari va deixar de ser un mercat i es va convertir de sobte en un basar»
«¿Projecció política? Jo toco de peus a terra. El meu horitzó és complir l'encàrrec de Pedro Sánchez»
Un traça plans. però després arriba la vida i decideix per ell. Salvador Illa va entrar al Govern com a quota socialista catalana. La seva missió principal era treballar com a fuster de la taula de diàleg sobre Catalunya. Un ministeri buidat de competències com el de Sanitat semblava un lloc adequat per instal·lar la fusteria. I llavors la vida (i la mort) va decidir per ell: ministre plenipotenciari.
— El virus sembla que està sota control a Espanya. ¿Quin perill hi ha que a la tardor hi hagi una altra onada?
— La pandèmia va malament. Més de 10 milions de casos diagnosticats i més de mig milió de morts al món. A Europa l'hem controlat gràcies al confinament, que és l'únic que serveix per frenar el virus. On hi ha hagut confinament s'ha controlat; on no, no. Hi ha rebrots i no podem descartar una segona onada. Ens estem preparant.
— La UE ha obert les fronteres a una quinzena de països. Només Itàlia exigeix quarantena a aquests viatgers. ¿No s'estarà infravalorant la posició italiana com amb el tancament de la Llombardia?
— No. Nosaltres insistim en l'acord europeu sobre fronteres. Es permet l'entrada des de països amb una incidència acumulada en els últims 14 dies igual o inferior a la mitjana europea. Disposem dels controls que recomana la UE.
— ¿No el convencen els arguments del seu col·lega italià en favor de la quarantena?
— No valoraré la decisió d'altres socis europeus.
— ¿Està el sistema sanitari a Espanya vacunat contra un altre col·lapse?
— La primera lliçó que hem d'aprendre és d'humilitat...
— ¿Es va pecar d'arrogància amb el virus?
—Potser sí, ens pensàvem que no arribaria a Europa ni als EUA, i va arribar, i ens ha fet moltíssim mal. Pensàvem que podíem amb tot i no és així. Tenim moltes limitacions, no som immunes. Hi ha molt del virus que desconeixem, si mutarà o no, com es comportarà. Hem après i ens esforcem per estar preparats.
— ¿Quins són aquests esforços?
— Plans de contingència hospitalària. Les autonomies són capaces ara d'incrementar les places d'hospitalització i de cures intensives en cinc dies. Tenim també reserves estratègiques de material sanitari.
— ¿Està llesta ja la reserva que va anunciar el president?
—Una de les condicions de la desescalada era que les autonomies acreditessin un estoc sanitari per a diverses setmanes. El Govern també ha fet provisió i treballa per construir aquesta reserva estratègica.
— ¿Ha servit aquest aprenentatge per identificar els errors en la gestió de la crisi?
— Tothom hi va arribar tard, no només Espanya. Ha sigut una lliçó d'humilitat per a tothom.
— Però s'hauria d'haver actuat amb més anticipació.
—Amb el que sabem avui, sí, però jo descarto els exercicis d'endevinació del passat. Tots hem arribat tard.
— El Mobile va cancel·lar la seva fira a Barcelona a mitjans de febrer. No tots van arribar tan tard... —Amb el que avui sabem, és clar que hauria sigut molt fàcil prendre decisions diferents. Però és just demanar que es valorin les decisions en relació amb les dades que coneixíem llavors. I no predir el passat.
— ¿Predir el passat? Amb més de 28.000 morts al país, la ciutadania té dret a una revisió autocrítica del passat.
—Per descomptat. Tenim una actitud d'autoexigència i aprenentatge. El que dic és que tothom ha arribat tard. ¿Havíem d'haver actuat una setmana abans o dos? Amb el que sé ara,
«Potser vam pecar d'arrogància amb el virus. Ens pensàvem que podíem amb tot i no. Ha sigut una lliçó d'humilitat»
«La UE aposta per una compra conjunta i equitativa de la futura vacuna que eviti les carreres d'egoisme»
sí; amb el que sabia llavors, no.
— La falta de material sanitari va ser un altre punt feble. Catalunya i altres autonomies van acusar el Govern d'apoderar-se del seu material sanitari.
— No és cert que ens apoderéssim de material. Jo mantinc una magnífica relació amb els responsables autonòmics, en particular amb la de Catalunya. Hi va haver una demanda de material molt superior a l'oferta. El mercat sanitari es va convertir de sobte en un basar. En aquest context, vam identificar tot el material disponible a Espanya i en alguns casos el vam redirigir als llocs on feia més falta. Això mai va afectar Catalunya, per cert.
— ¿Tem que es reobri aquest basar quan hi hagi una vacuna?
— La UE ha apostat per negociar conjuntament l'adquisició de la futura vacuna i garantir una distribució equitativa que eviti les carreres d'egoisme. Aquest ha de ser el camí.
— La Generalitat ha suggerit que si hagués tingut mans lliures hi hauria hagut menys morts a Catalunya. Sort que la seva relació és magnífica...
— Insisteixo, la relació és molt bona. Hi ha hagut moments de tensió naturals, però la feina és satisfactòria. No opinaré res més sobre la pugna política. Prefereixo centrar-me en el combat contra la pandèmia. És el que demanda la ciutadania.
— ¿Com evolucionarà la sanitat pública a partir d'aquesta crisi? — Ara hi ha més consciència de
la necessitat un sistema nacional de salut ben dotat. I la descentralització sanitària funciona, és una fortalesa del sistema.
— El de Sanitat és un ministeri buidat de competències. ¿Tindrà d'ara endavant més contingut i recursos?
— Per ser un ministeri buidat, déu-n'hi-do el que ha fet, ¿no? És evident la necessitat d'un Ministeri de Sanitat amb competències i recursos adequats.
— ¿Amb més poder?
— Bé, el ministeri ja té unes competències rellevants. Ja s'ha vist. Reflexionarem amb calma sobre el que podem fer. El ministeri ha exercit un paper de coordinació molt rellevant i s'ha de veure com el reforcem perquè l'actuació està a la vista, ¿no?
— ¿La reconstrucció oferirà alguna estructura sanitària supraautonòmica?
—La descentralització ha funcionat correctament, insisteixo. La sanitària ha sigut una de les polítiques públiques més exitoses de la democràcia. Una clau ha sigut el consens, que s'ha de mantenir.
— ¿La pandèmia serà al seu torn una vacuna contra futures temptacions d'aprimament de la sanitat pública?
—Una lliçó és que cal dotar el sistema nacional de salut dels recursos necessaris i de manera sostinguda.
— L'escenari més dramàtic de la crisi han sigut els geriàtrics, convertits en pavellons de la mort. Això defineix el tracte que la societat dispensa a les generacions que han deixat de ser productives.
— Cada comunitat autònoma ha d'avaluar com han funcionat les coses i corregir el que és clarament millorable. La nostra comissió de bioètica va publicar un informe a principis d'abril indicant que no hi pot haver discriminació per raó d'edat a l'hora d'administrar el tractament clínic que correspongui a cada pacient. Insisteixo, les autonomies tenen competència plena en aquesta matèria i han de fer el seu examen. Les condicions en què van morir moltes persones, aïllades de les seves famílies, van ser molt doloroses. Vam haver de limitar l'assistència als funerals per preservar la salut púbica. Va ser un dels moments més complicats per a nosaltres. Van ser dies molt difícils.