Toc de queda i seguretat jurídica
La pandèmia avança i la preocupació augmenta. Mirem les autoritats esperant solucions, i veiem com dediquen una part de les seves energies a discussions jurídiques bastant difícils de seguir. D'aquí es podria iniciar una deriva populista perillosa, que presentés el Dret com a un obstacle a la lluita contra l'epidèmia. Per aquesta raó crec que tots els juristes hem de fer propostes constructives, presentant opcions que combinin raonablement la garantia de tots els drets fonamentals. I no és fàcil fer-ho amb la normativa actual, perquè la defensa del dret a la vida en una epidèmia descontrolada ens aboca a la restricció d'altres drets fonamentals. Almenys, com s'està veient ara, a la limitació del dret a la lliure circulació.
Això és el que comporta el toc de queda. Es tracta d'una restricció horària de la llibertat de circulació, que pot afectar tota la població o algunes franges d'edat. Aquesta mesura es pot imposar sens dubte mitjançant l'estat d'alarma. Si examinem la llei orgànica dels estats d'alarma, excepció i lloc (LOEAES), veiem que un dels supòsits en què es pot declarar és el de crisis sanitàries (art. 4.2) i una de les mesures que es pot adoptar és «limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, o condicionar-les al compliment de certs requisits» (art. 11 a). És el Govern central el que pot declarar l'estat d'alarma, tant per decisió pròpia com a petició del president d'una comunitat autònoma, de manera que pot declarar-se en qualsevol moment després d'una reunió del Consell de ministres.
Com és natural, a aquesta restricció d'un dret fonamental li corresponen garanties. La primera és la prevista en l'article 6.2 de la LOEAES: la pròrroga de l'estat d'alarma més enllà de 15 dies requereix l'autorització del Congrés dels Diputats. Aquesta garantia té caràcter polític, ja que una representació de la ciutadania valora lliurement la conveniència de mantenir la restricció del dret fonamental. Però n'hi ha una altra que convé recordar, que és la que deriva de l'article 53.2 de la Constitució. Aquest precepte habilita qualsevol ciu