¿A qui hem d'escoltar?
ELS DILLUNS,
Aquests dies ha ressuscitat una idea que es va proposar al principi de la pandèmia, la de buscar la immunitat de grup d'una manera espontània, deixant que la gent s'infecti mentre s'aïllen només els vulnerables. Ho han recomanat uns científics de renom en l'anomenada Declaració de Great Barrington. Això suposaria fer el contrari del que persegueixen les mesures actuals, que és intentar protegir-nos per evitar el màxim nombre de contagis fins a aconseguir la immunitat gràcies a la vacuna.
No cal saber-ne gaire d'epidemiologia per entendre els punts febles de l'estratègia. Per començar, malgrat que la majoria de les morts es veuen en les poblacions de risc, també hi ha víctimes entre gent sana de totes les edats. A més, encara no coneixem les conseqüències a llarg termini de la Covid-19 ni quins problemes de salut comportarà. Alguns símptomes (cansament, ofec, pèrdua d'olfacte...) poden durar mesos. I en un estudi de l'Hospital Universitari de Frankfurt, el 78% dels pacients que s'havien recuperat presentaven alguna afectació cardíaca. Finalment, la idea d'aplicar restriccions només als avis i malalts és difícil d'aplicar, perquè és impossible evitar del tot que interaccionin amb persones d'altres grups.
La conclusió és que aquesta tàctica no és ni ètica ni factible, perquè les xifres de mortalitat i morbiditat a què s'arribaria serien massa altes. No ho dic jo, sinó la gran majoria dels experts en el tema, per això és sorprenent que gent amb bona reputació científica hagi tornat a posar la idea sobre la taula. Entossudirse en camins que ja s'ha vist que no porten enlloc pot ser perillós, perquè aquí no estem parlant d'una simple discrepància acadèmica, sinó de decisions de salut pública que afecten la supervivència de la població. A més, erosiona la confiança que tenen els ciutadans en els experts, que donen la imatge de contradir-se constantment.
VAIG INSISTIR, EN UNA
entrevista que em van fer fa poc, que, abans de prendre decisions, els polítics han de fer cas als científics. Un dels tertulians va comentar llavors: «Sí, ¿però a quin?». Citant precisament la controvèrsia amb la Declaració de Great Barrington. És un dubte molt vàlid. No tothom té clar com funciona la ciència, i és necessari que ho expliquem millor. El coneixement avança gràcies a la discussió i el debat. Quan no hi ha prou informació per saber amb certesa una resposta, només podem proposar teories, sovint enfrontades, i és inevitable que algunes siguin més encertades que d'altres. Però a mesura que anem sabentne més, certes opcions es converteixen en marginals i d'altres en acceptades. Als humans ens agrada apostar pels que van a contracorrent i s'enfronten a l'ordre establert. Són personatges que queden molt bé en les pel·lícules però, en l'entorn científic, solen estar equivocats. La ciència no funciona amb intuïcions, sinó amb dades contrastables que qualsevol amb una mica d'experiència pot interpretar. Per això, quan són bastant clares, ens acabem posant d'acord.
La resposta, doncs, és que els polítics i la societat han de triar les recomanacions avalades per la majoria dels científics i no deixar-se enlluernar per la mística que emanen els dissidents. O, encara pitjor, escollir l'opció que encaixa millor amb la teva agenda, independentment de la seva solidesa científica. La Declaració de Great Barrington podria ser un exemple, perquè s'hi han escudat polítics poc partidaris d'aplicar mesures restrictives, que la resta dels experts diuen que són les úniques que funcionaran ara. Una altra és Li Meng-Yan, científica xinesa a qui alguns mitjans estan fent un cas exagerat aquests dies perquè és una de les poques que encara diu que el SARS-CoV-2 va ser creat al laboratori, quan no hi ha cap dada fiable que ho acrediti. Al contrari: el virus és 96% idèntic al seu antecessor immediat, el RaTG13, que fa dècades que circula entre els ratpenats.
Per això és important que els líders es deixin assessorar, no per un expert, sinó per un comitè ampli i heterogeni d'experts. Han de prioritzar els consells presos per consens i entendre en quines dades es recolzen. De vegades s'equivocaran, però no tant com amb l'estratègia d'anteposar la política a la ciència. Actualment, les disputes entre partits han aconseguit que l'arrogància s'imposi al seny. No ens podem permetre que dins un govern hi hagi algú poc capacitat que prengui decisions al marge del que diuen els experts només perquè els recolza un polític d'un altre color, perquè el preu d'aquesta incompetència no es paga amb vots, sinó amb vides.
Metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC.
H