Xile es disposa a enterrar la Constitució de Pinochet
Els sondejos donen el triomf en el referèndum a la reforma de la Carta Magna llegada pel tirà El procés de modificació de la legislació es preveu que culmini la segona meitat del 2022
Xile es va afanyar ahir a deixar enrere, per mitjà del vot, els nusos institucionals que encara el lliguen a la dictadura del general Augusto Pinochet. Les enquestes prèvies i el clima que ha envoltat la contesa auguraven un triomf de l'aprovo per encarar una reforma de la Constitució. Fins i tot el president Sebastián Piñera el va deixar entreveure: «La immensa majoria volem canviar, perfeccionar la nostra Constitució». El senador d'ultradreta Iván Moreira, un dels abanderats del «rebuitjo», va reconèixer ja ahir al matí la derrota d'aquesta alternativa. «Tenim els peus a terra», va dir.
La Carta Magna del 1980 va ser reformada diverses vegades des que es va recuperar la democràcia el 1990 sota la tutela d'un Pinochet encara cap de l'Exèrcit fins al seu arrest a Londres el 1998. Però aquests canvis mai van afectar la seva columna vertebral. Els anhels d'arrencar de soca-rel l'arrel neoliberal forjada sobre la base de les armes no estava en l'horitzó fa un any. L'esclat social del 18 d'octubre del 2019 ha redibuixat de manera dràstica el full de ruta i les prioritats d'una societat cansada de les desigualtats econòmiques.
/
ENTRADA I SORTIDA Més enllà del galimaties de les heterogènies forces que van cantar l'extremunció a la Carta Magna pinochetista, inclosos sectors de la dreta, el camí que ha de conduir a una realitat institucional superadora no està exempt de dificultats.
No en va, els xilens han anomenat la votació d'ahir «plebiscit d'entrada» al procés constituent. L'11 d'abril hauran de tornar a anar a les urnes per determinar qui seran els integrants de la convenció, una convenció mixta o una de constitucional, en la qual tots els constituents sorgirien del veredicte popular.
Sigui quina sigui la variant, aquesta instància començarà a treballar el maig del 2021. Els articles de la Constitució venidora hauran de ser aprovats per dos terços de l'Assemblea. Seixanta dies després que el text estigui completat, se celebrarà el «plebiscit de sortida» o ratificatori. Es calcula que això tindrà lloc durant la segona meitat del 2022.
Entre una consulta i l'altra transcorrerà un temps marcat per les disputes entre models de país enfrontats. Aquests xocs reverberaran durant les deliberacions. D'una banda hi ha les faccions disperses que volen consagrar en la Constitució un Estat social amb igualtat de drets i reconeixement als pobles originaris. «La tensió entre el carrer i la institucional i tat continua molt present i no
sembla que s'hagi de resoldre fàcilment. És legítim preguntar-se per la capacitat que el procés constituent té d'encarrilar un moviment com el 18O i les conseqüències que tindria que fos exclòs o transformat en un convidat marginal», es pregunta l'acadèmic Ernesto Águila.
/
ALTES EXPECTATIVES Les expectatives són altes. Una enquesta recent dona compte que el 68,6% de la població responsabilitza el Govern de dretes de Sebastián Piñera de no haver respost a les demandes que van provocar les protestes. Les principals urgències de la societat són el problema de les pensions (un 81,3% dels consultats), la desigualtat (76,8%) i el cost dela salut(68%).
Els corrents polítics que van acceptar abandonar el llegat de Pinochet però que no volen anar tan lluny en les reformes miraran de jugar la seva carta en la convenció. Els que van votar en contra de llançar per la borda la Carta Magna de 1980 no pararan en les seves advertències sobre els perills que planen sobre el país de la regió que ha tingut un creixement econòmic més destacat en les últimes dècades. El jove Axel Kaiser s'ha convertit en el seu portaveu més eloqüent. No en va, un dels seus llibres més buscats actualment és La tiranía de la igualdad. Per Kaiser, aquestes aspiracions són enganyoses i poden portar Xile per un camí de perdició que compara amb l'Argentina o Veneçuela.
«Estem navegant enmig d'una tempesta i la democràcia pot naufragar», afirma l'antropòleg social Pablo Ortúzar. «La meva esperança –concreta– és que aconseguim un nou pacte entre classes socials que sigui legítim».
Les disputes entre models de país contraposats reverberaran durant la redacció del nou text
Les principals inquietuds de la societat xilena són les pensions, la desigualtat i el cost de la sanitat