El dictador es dilueix
La dreta H evoca públicament Pinochet, ni tan sols des del grup de la recta final de la desaparició de l'herència del militar
Gairebé ningú a Xile
El país encara
La Constitució vigent va ser validada el 1980 en el marc de denúncies de frau electoral
Encara faltaven uns dies per a la consulta popular que ha de definir el contingut de la futura Constitució xilena quan el collectiu feminista Las Tesis va llançar al mar i a mode de conjur un exemplar de la Carta Magna que es va redactar a imatge i semblança del dictador Augusto Pinochet fa quatre dècades.
Les autores d'Un violador en tu camino van arribar al port de Valparaíso vestides de negre. «Sense llibertat, sense igualtat, no hi ha drets ni dignitat. Torna per on vas venir. Avui enfonsem la por», van repetir durant un ritual amb aires de purificació. Després, l'aigua es va empassar al text que buscava eternitzar l'obra del règim militar.
Ha començat l'etapa final del desmuntatge de la matriu institucional que la democràcia xilena va heretar del pinochetisme. El general es vantava de conèixer fins al més mínim moviment de la fulla d'un arbre. Un dels mecanismes d'eliminació de la dissidència va ser, precisament, llançar-los des d'helicòpters a les profunditats del mateix mar en què s'han dissolt de manera metafòrica i material les pàgines d'aquella Carta Magna.
La Constitució del dictador va ser validada el 1980 en el marc d'una consulta en la qual el sí va obtenir el 67% enmig de denúncies de frau electoral. Va fer sentir la seva força tutelar al llarg dels anys, fins i tot en democràcia. Llavors, Pinochet i el seu llegat polític i econòmic eren una mateixa cosa. El collectiu feminista Las Tesis no va fer més que posar en escena el desig de tancament d'una època. En aquesta ocasió les enceses defenses del general mort el 2006 van faltar a la cita.
Lavín i Longueira
Les coses no eren així l'octubre del 1998, quan el jutge espanyol Baltasar Garzón va ordenar l'arrest a Londres del dictador i la dreta política i cultural va jurar defensar-lo fins les últimes conseqüències. Els encara joves Joaquin Lavín i Pablo Longueria van viatjar a Anglaterra per recolzar el general vitalici. «Feixistes», van cridar als carrers als dirigents de la ultradretana Unió Democràtica Independent (UDI). I ells van estar a punt de llançar-se a la lluita. Què no haurien fet per Pinochet. Si Lavín i Longueria veiessin aquestes imatges, no es reconeixerien. Vint-i-dos anys més tard, tots dos recolzen l'aprovo en el plebiscit de diumenge.
Ja gairebé ningú evoca sonorament el dictador, ni tan sols a la dreta. El president Sebastián Piñera sempre va criticar el general per autoritari. Durant la pandèmia va córrer el rumor que la vídua de Pinochet, Lucía Hiriart, estava a punt d'acomiadar-se del món. El senador de l'UDI, Iván Moreira, va desmentir la notícia. El cognom Pinochet, no fa gaire escrit en lletres majúscules, és des de fa temps una raresa als diaris, i de vegades irromp per qüestions d'un decaigut llinatge.
La indiferència que provoca Pinochet no esgota les mirades sobre el passat. La Cambra ha aprovat un projecte de llei que busca castigar el negacionisme dels abusos comesos entre el 1973 i el 1990. La iniciativa, que encara ha de debatre el Senat, penalitza amb fins a tres anys de presó qui «justifiqui» o «negui» les violacions als drets humans. Per a Human Rights Watch (HRW), «les expressions ofensives han de ser contrarestades amb arguments, no amb sancions penals.»
La Cambra ha aprovat un projecte de llei que castiga el negacionisme
Herència econòmica
L'herència econòmica del dictador és encara un tema judicial. I hi ha, a més, una herència política que s'haurà de discutir a l'hora d'elaborar una nova Constitució. Té a veure amb els carrabiners, la policia militaritzada la brutalitat de la qual durant l'esclat social remet a protocols apresos amb Pinochet: trets indiscriminats, infiltració en les manifestacions i tortures.
H