Remuntada convergent
CAMÍ DE LES URNES apel·la a recuperar el llegat polític de CDC després del cisma amb JxCat
Un dels fenòmens més paradoxals de la política catalana d'aquesta dècada que ara acaba ha sigut veure com el corpus teòric que va liderar Catalunya durant gairebé 30 anys, en dues etapes, ha desaparegut totalment del radar. En una espècie de pacte amb el diable, el pensament polític sobre el qual es va sustentar el pujolisme i el masisme, en tot just quatre anys, ha passat a ser mera anècdota a canvi de mantenir la presidència de la Generalitat. Fins al punt que l'evolució puigdemontista del PDECat, és a dir, Junts, diu que és un partit de «centreesquerra».
Aquest model de país convergent –és a dir, socialdemòcrata a dir de molts dels seus protagonistes, i de centredreta per a la resta de la humanitat– és el que el PDECat, ara i després de trencar amb Carles Puigdemont, mira de treure de la «invisibilitat», com apunta una veu del partit demòcrata. «Només demanàvem una cosa: respecte», explica aquesta font sobre les negociacions amb JxCat que, finalment, van portar al cisma, amb bronca judicial pel nom inclòs.
Després de la ruptura, el PDECat va entendre que «les concessions ideològiques havien acabat». «No ens definim a partir del que fa Junts, tenim discurs propi. Som el que som gràcies a CDC, al seu llegat polític, no a l'organització del partit», apunta un exconvergent desmarcant-se de la corrupció de l'antic partit hegemònic. «Tots els que estem ara al PDECat vam iniciar el camí amb la crisi del 2008. N'hi ha altres que mantenen a exalts càrrecs de l'època fosca de CDC», apunta en referència, òbviament, a Junts.
El model de país que proposa el PDECat sonarà conegut als boomers, no tant als de la generació Z: la participació publicoprivada; l'escola catalana, entenent dins de l'esquema la concertada; la protecció de les institucions d'autogovern... Això es complementa amb la creença que «la independència no es produirà demà, per la qual cosa cal consolidar la governança».
I per damunt de tot, «la centralitat». «Junts s'ha escorat en l'arc parlamentari, per la qual cosa només pot pactar amb ERC. Es dona la paradoxa que s'obstinen per vèncer Esquerra, però al final han de fer el que Esquerra els diu, si volen tenir la presidència», manté aquesta veu del partit. Un desig de centralitat que, afegeix, els fa «únics, perquè ERC apel·la a eixamplar la base, però no a situar-se en el centre».
Visibilitat al Congrés
Les armes amb què compten per obtenir aquesta visibilitat són escasses. «Mantenir un perfil propi al Parlament», on dins del grup parlamentari de JxCat es mantenen lleials un parell de vots i, sobretot, al Congrés. «Allà, la meitat del grup és del PDECat i, a més, queda per davant gairebé tota la legislatura i uns Pressupostos per negociar», pondera una altra veu demòcrata. Totes dues, amb tot, coincideixen que aquest perfil propi es marcarà «sense grans estridències».
De moment, el PDECat, que té els drets electorals, ja té candidata, l'exconsellera Àngels Chacón. Junts continua esfullant la margarida.
El PDECat