El Pacte de Toledo no és país de vells

Recorrent a la cèlebre pel·lícula dels germans Coen, el Pacte de Toledo no és [només] cosa de vells. O almenys no vol ni ha de ser-ho. Els grups polítics de la comissió parlamentària del Pacte de Toledo sotmetran demà a debat i votació un text que ha tardat quatre anys a arribar i que, a diferència de l'anterior (del 2011), inclou dues noves recomanacions. La 17 bis, dedicada en exclusiva a «Joventut i Seguretat Social». La 19 bis parla de «Seguretat Social i economia digitalitzada» i remarca del risc de «desigualtat i de debilitament de la cohesió social» que és subjacent en moltes activitats desenvolupades a través de plataformes digitals.

«La Comissió adverteix del descrèdit que pateix el nostre sistema de Seguretat Social entre la joventut», diu el document, com tirant una pedra a l'aigua. «Molts joves estan contambé vençuts que no accediran a una pensió pública o que no serà suficient per poder viure dignament», s'afegeix en la primera ona expansiva. El document enalteix el principi de «solidaritat intergeneracional» com a element clau del «contracte social» en el qual se sustenta el sistema de repartiment de les pensions: els treballadors d'avui, els més precaris, paguen les pensions dels pensionistes d'ara. I per això insta a adoptar mesures que faci partícips els joves de la necessitat de preservar el sistema. «S'ha de reforçar la confiança d'aquest col·lectiu en l'Estat de Benestar», remata.

Per això ofereix algunes propostes als legisladors, que hauran d'anar acoblant les recomanacions del Pacte de Toledo en successives reformes. Cal millorar la protecció social dels becaris i combatre el frau laboral en aquest col·lectiu, s'afirma en les recomanacions.

Però és l'àmbit de les plataformes digitals on el document posa el dit a la nafra. Advoca per afavorir la inclusió en el sistema de cotitzacions de la Seguretat Social d'aquests treballadors i de lluitar contra «la figura del fals autònom». La intermitència de molts d'aquests treballs i l'economia submergida que susciten «poden plantejar un problema seriós d'infra

És urgent actuar contra el descrèdit justificat del sistema de pensions entre els joves

cotització» i d'«insuficiència protectora». I tot això, a més, «amenaça de soscavar les bases de la legitimitat del sistema de repartiment, amb els seus efectes immediats en la solidaritat en què es basa aquest sistema».

No hi pot haver cap crit d'alerta. Si els joves no se senten partícips del pacte intergeneracional que sustenta el sistema de repartiment, el contracte social «se va al carajo», com segurament hauria dit a la frontera mexicana dels Estats Units el sicari que Javier Bardem va interpretar de manera magistral a No es país para viejos.