Desinfecta com puguis
S'higienitzen sense supervisió pública H i els tècnics denuncien falta de formació i ordres clares
Les ambulàncies entre l'ozó i el lleixiu,
Els protocols oscil·len
El tècnic sanitari D. R. està confinat al seu poble de Càceres. Fa 10 dies, li van donar a ell el mateix diagnòstic que rep la gent que diàriament porta a l'hospital: «Covid positiu». D. R. ha passat tres dies de febre. Ara, amb els símptomes disminuint, aquest tècnic d'una ambulància especial Covid reflexiona: «Em vaig contagiar al vehicle, segur. Et protegeixes, però per l'estrès i el cansament et vas descuidant. Més d'una vegada m'he vist amb la cara enganxada a la del malalt que ajudo a pujar a l'ambulància», explica amb prèvia petició d'anonimat.
El cas del D. R. es repeteix en altres punts del país, però té una excepció rural: «Cada tècnic ha d'aplicar el protocol de desinfecció com pugui i sàpiga. Desinfectar el vehicle entre viatge i viatge et suposa dues hores que no es tenen», relata. Ell, a l'acabar la jornada, es posa a desinfectar-lo amb lleixiu... a la porta de casa seva.
A Extremadura, diverses naus d'Ambulàncies Tenorio, que té la pràctica totalitat del transport sanitari regional, s'han habilitat per a desinfecció anticovid de vehicles. «Però fas un munt de quilòmetres, arribes a la nau i potser has d'esperar un parell d'hores, perquè el que guarda la clau ha hagut de sortir a fer un transport», revela el D. R. Ambulàncies Tenorio no ha atès les preguntes d'aquest diari.
Al març, Juana Lozano, pacient que acudia a diàlisi des de casa seva a Mèrida a l'hospital Perpetuo Socorro de Badajoz, es va atemorir quan el tècnic de l'ambulància que va anar a recollir-la «li va comentar que el vehicle el va deixar un company que acabava de traslladar un altre pacient i l'hi van assignar a ell sense fer-li cap tipus de neteja, desinfecció o esterilització». Així ho explica un mail del Servei Extremeny de Salut al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, que li va arribar a Manuela Rubio, subdirectora d'Atenció Primària, i que forma part d'una documentació que va avaluar a l'estiu el Tribunal Superior de Justícia extremeny.
Ozó i lleixiu
A base de fregar-se amb la realitat, el protocol decau. A Barcelona i Madrid «s'ozonitza» aquell vehicle que ha tingut contacte amb el coronavirus... si s'ha tingut notícia d'això. «Manquem de protocols unificats de desinfecció dels cotxes i els centres de treball. Depenent de l'empresa hi pot haver màquina d'ozó o no, o fas tu la neteja, però sense un EPI adequat», denuncia des de Barcelona el tècnic sanitari Walter Álvarez.
A l'Aragó utilitza lleixiu el mateix tècnic. «Les ambulàncies s'higienitzen a correcuita, amb la qual cosa queda algun racó sense netejar. En el moment en què es deixa un pacient t'estan trucant per anar a buscar el següent. No hi ha temps per fer-ho bé», relata J. F., veterà de les ambulàncies de la regió, que demana el mateix anonimat.
Sense inspecció
Cap autoritat supervisa com es realitzen les desinfeccions, només s'emeten protocols i es pregunta per correu electrònic. «No existeix tal inspecció. Per no haver-hi no hi ha un protocol únic –lamenta Javier Abella, vocal de la Societat Espanyola de Medicina d'Emergències (SEMES)–. Cada autonomia realitza el seu propi procediment i cada empresa l'executa una mica a la manera que més li convé. No hi ha cap tipus de procediment de comprovació que aquest procedir sigui efectiu».
Il·lustra la situació el cas de l'ozó, que utilitzen diverses contractes. «L'ozó no està aconsellat pel Ministeri de Sanitat, ni apareix al llistat de productes virucides autoritzats a Espanya», recorda Abella.
A l'abril, en ple xàfec de la pandèmia, el sindicat d'infermeria SATSE-Castella i Lleó va escriure a la gerència castellana de sanitat demanant un protocol unificat de desinfecció per a ambulàncies. A falta d'ordres clares, els tècnics estaven prenent «les mesures que en cada moment ells han considerat més oportunes per reduir el risc», deia l'escrit. El protocol unificat va arribar, però tres mesos després.
El problema es veu per tot el país. Des del SEMES, el tècnic Abella confirma: «Tenim una carència formativa: no és el mateix netejar l'ambulància com es fa ordinàriament que fer-ho sota els criteris de risc biològic d'aquesta pandèmia».
I aquesta falta de formació té un cost: «Tenim procediments, però si no els entrenes... pot ser un protocol bo, però no serà efectiu si la mà executora no el coneix –diu Abella–. Aquests mesos els tècnics hem anat aprenent a desinfectar per iniciativa pròpia, no perquè les empreses ens ho hagin facilitat».
H