El crit a les samarretes
Nou Barris celebra mig segle de lluita veïnal amb la vista posada en la crisi L'Arxiu Històric repassa les seves fites a través dels seus uniformes de `guerra'
De la Pasionaria a Thatcher. Des del Che fins a Trump. Les provocadores combinacions no deixen indiferent, i és que es tractava d'això. Des de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris fa quasi 40 anys que lluiten per recuperar, preservar, fomentar i difondre la memòria històrica de les barriades que conformen l'actual districte de Nou Barris de forma altruista, rigorosa i amb sentit de l'humor. «Volíem mostrar l'impacte que té quan una persona famosa es posa una samarreta d'una causa», assenyala Arnaldo Gil Albacete, soci fundador de l'arxiu mentre passeja per la recepció de l'entitat, on han exposat 40 samarretes que il·lustren els últims 50 anys del districte, els mateixos que suma el seu moviment veïnal, que aquest rar any 2020 està d'aniversari. Samarretes que van des de la de la PAH Vila Desnonaments –un dels assumptes que han marcat l'última dècada, amb especial crueltat en aquests carrers– fins a la Cerveseria Conde Drácula –institució a Via Júlia, l'amo de la qual es va assabentar de l'exposició i va voler estar-hi present.
/ NO ÉS POBRESA, ÉS INJUSTÍCIA Rere cada samarreta, al marge de la barrabassada del model, una història i un milió de records. Rere aquesta samarreta negra amb la silueta del castell de Torre Baró de la campanya Nou Barris Cabrejada diu Prou (que a la mostra vesteix Frida Kahlo), hores de lluita veïnal amb una consigna clara –«No és pobresa, és injustícia»- i no poques conquestes. Més de 100 entitats i associacions del districte es van unir per exigir a les administracions un canvi en les polítiques socials en un districte molt tocat per les letals conseqüències de l'anterior crisi. Les alarmes van saltar el 2012 quan des d'algunes de les escoles van advertir que hi havia nens que acudien a classe sense esmorzar.
L'escola d'adults Freire ocupa un lloc preferent en l'exposició, amb dues samarretes, i és que l'equipament va ser una gran conquesta al combatiu districte i va ser planter i lloc d'alfabetització de nombrosos activistes veïnals. Allà va néixer precisament l'arxiu històric. «Aquesta samarreta és una de les més especials perquè és la que portava Rafa Juncadella», apunta Gil. Juncadella va ser un dels impulsors de la Freire –de fet, ell va ser, a la pràctica, el Freire de Nou Barris– a més a més d'ideòleg d'infinitat d'iniciatives comunitàries al districte, com la Xarxa d'Intercanvi de Coneixements Nou Barris (en una altra de les samarretes) o el Festival de Sopes del Món Mundial (que també tenen el seu racó en l'exposició, com no podia ser d'una altra manera). Aquest dissabte, també en el marc de la celebració dels 50 anys del moviment veïnal al districte, just havien organitzat un acte de record a Juncadella, en què havien de posar una placa amb el seu nom a la cantonada del barri de Roquetes on Juncadella cada dia penjava una de les seves cèlebres frases, però la Covid ha obligat a anul·lar la trobada.
L'exposició juga amb les cares de personatges històrics que
apareixen lluint mallots del territori
Una de les joies de la mostra és la samarreta de l'escola Freire
de Rafa Juncadella, un pilar del districte
/ `LA CULTURA VA DE FESTA' Aquest repàs tèxtil combina lluites i reivindicacions del territori amb celebracions de cultura popular –com La Cultura va de Festa, la més famosa de les trobades de cultura popular del lloc, que té molt de conquesta– i amb les lluites de ciutat o país, en les quals el districte també
ha tingut un pes important, com la característica samarreta groga de SOS Ensenyament o les samarretes de la Marea Blanca, totalment vigent avui en dia amb uns CAP absolutament desbordats enmig d'una pandèmia que no dona treva.
Una altra de les joies de l'exposició són dues samarretes de la República, un altre dels temes que han tingut un pes important en la història del teixit veïnal del districte. Després d'anys de lluita, la tenaç Taula per la República va aconseguir el que durant anys els van dir que era impossible: rebatejar la plaça de Llucmajor com a plaça de la República.
EL MILLOR FUTBOL DEL MÓN / Tambié té el seu lloc reservat, com el té a la vida comunitària del districte (l'èpica del Vallbona sempre presenti), el futbol de base. Ho fa en forma de dues samarretes del Montsant, mític club del Turó de la Peira.
A finals de setembre, la Coordinadora d'associacions de veïns i entitats de Nou Barris, també en el marc de l'aniversari del moviment, va presentar una edició especial de la seva revista Clatellot, en la que repassen, amb textos escrits des de cada un dels barris (la mirada sempre al territori), el seu passat i present. Unes pàgines que recorden que l'impacte de la primera onada de la Covid va ser més gran als seus barris que a la mitjana de la ciutat –la salut, novament lligada a la desigualtat– i en les que remarquen que «tornar a la normalitat ha de ser iniciar un procés de canvi». La revista també homenatja tots aquells veïns que van aixecar uns barris en els quals tot estava per fer (escoles, asfaltatge, enllumenat, transport públic) i ho van fer ells amb les seves pròpies mans.
L'Arxiu Històric de Roquetes va néixer fa gairebé 40 anys per preservar i difondre la memòria i el patrimoni
Hi ha peces en defensa de l'educació i la sanitat, del club del barri i del bar; la vida mateixa