BCN treu múscul arquitectònic
La pandèmia i les restriccions no desllueixen el 48H Open House, que suma 44.000 visitants armats amb mascareta i gel hidroalcohòlic Malgrat la gran oferta, el públic local té tirada pel modernisme
Barcelona treu múscul arquitectònic, malgrat la pandèmia. No només perquè la ciutat és per si mateixa un museu de modernisme o disseny contemporani (sobretot del període preolímpic) a l'aire lliure. Si no perquè hi ha una sèrie de ciutadans fidels que mai fallen a la cita del 48H Open House, el festival d'arquitectura que una vegada a l'any obre les portes de molts edificis que, per privats o administratius, es mantenen inaccessibles la resta de l'any. Aquest cap de setmana no va ser una excepció. Malgrat els imperatius de la Covid-19, o sigui, mascareta, gel hidroalcohòlic i distància de seguretat, la cita va ser un èxit. Quarantaquatre mil visitants, cues i un metre i mig entre els parroquians. La bona resposta no és una sorpresa ja que cada any desfilen pels espais que s'acullen al certamen una mitjana de 70.000 persones. I amb una ciutat ensopida per les restriccions, la xifra d'aquest any es considera un triomf.
L'oferta era inabastable: 154 edificis oberts presencialment (més 46 de manera virtual) a més d'activitats i itineraris que recorren l'arquitectura des de Roma fins al segle XXI. Hi havia on escollir però el barceloní té tirada pel modernisme. Així en el top ten dels edificis més visitats apareixen cinc construccions de formes ondulants: la Casa Enric Llorens de Grau (posseïdora de la galeria amb més voladís de la ciutat), la Casa Sayrach (el vestíbul de la qual amb forma d'esquelet de balena deixa sense alè), l'Edifici Mas de Miquel (aixecat al voltant d'un espectacular pati interior ovalat), la Casa Pere Company (potser la més desconeguda de
les obres firmades per Puig i Cadafalch) i el Palau Macaya (un homenatge a l'arquitectura medieval). Però això, no només del modernisme viu l'arquitectura de Barcelona. Tot i que de vegades ho sembli. La ciutat és molt més, és també brutalisme (L'Orfebreria, un altre dels hits d'aquesta edició, n'és un exemple), historicisme (el Taller Masriera, també espai d'èxit aquest any), gòtic (el Monestir de Pedralbes, un clàssic que triomfa cada edició)... I és racionalisme.
D'aquest últim moviment hi ha un fantàstic exemple al centre de l'Eixample: l'antiga seu de l'Editorial Gustavo Gili. L'edifici té tanta història com l'empresa que ho va encarregar. El projecte arquitectònic el va posar en marxa Gustau Gili i Esteve, segona generació del negoci, un home il·lustrat que va publicar dues edicions de bibliòfil fonamentals en l'univers picassià: La Tauromàquia i L'enterrament del Comte d'Orgaz que va voler aixecar una oficina moderna. I res més avantguardista a l'Espanya dels 50 que els arquitectes del Grup R, aquests que volien trencar amb el monumentalisme franquista i reconnectar amb la modernitat arquitectònica que va representar el GATCPAC abans de la guerra civil. Dos dels membres de l'esmentat grup, Joaquim Gili i Francesc Bassó, van pensar l'edifici. Ho van fer a consciència, durant set anys (de 1953 a 1960), i van dibuixar fins a 250 plànols, des de les baranes de fusta noble als endolls minimalistes.
Suspès en el temps
El resultat va ser realment una oficina moderna de grans obertures i elegants espais diàfans, llum natural, patis enjardinats, escala helicoidal i mobiliari de disseny. Tot es manté dempeus i així com es va pensar originàriament, fins i tot la paleta cromàtica de les parets. Però veure-ho no és fàcil. De fet, el festival 48H Open House portava perseguint la seva obertura durant els dies de certamen des de la primera edició, però fins a l'onzena no ha sigut possible. Com tampoc s'ha pogut creuar mai, fins dissabte, el llindar d'un dels edificis més estranys i menys coneguts de Barcelona: el Taller Masriera. Un edifici historicista aixecat el 1884 per Josep Vilaseca a imatge del temple d'August de Barcino, segons uns, o de la Maison Carrée de Nimes, segons d'altres. Els seus promotors van ser els artistes i orfebres Josep i Francesc Masriera i Manovens, i el seu objectiu: emular el temple de l'art que Marià Fortuny tenia al palau de la Via Flaminia de Roma.
El taller, en mans de l'ajuntament des d'aquest estiu, ha reunit públic, com també ho han fet la Model (l'edifici més visitat), la Fundació Enric Miralles, l'Escola Massana, la Casa Adret i la Casa Seat, que al costat de les cinc cases modernistes ja citades, copen la classificació dels més vistos. I per als que s'hagin quedat amb ganes, els recorreguts lliures continuen en actiu a través de la programació del festival.