Un noi de Londres
Guanya un Giro que va començar de gregari, sense ser favorit, però amb l'aval de valor de futur de l'Ineos
Tao Geoghegan Hart
/
DOS GERMANS I UN OBJECTIU El petit dels Izagirre i Carapaz van ser els herois d'una jornada pel Pirineu aragonès que es va tornar antipàtica, amb ciclistes que entraven en pànic per culpa d'un fred que es tornava insuportable i una aigua que, malgrat els impermeables, calava els ossos. Mal dia per ser professional del ciclisme si no t'anomenes Izagirre o Carapaz. Els germans de l'Astana es van colar en l'escapada del dia. Gorka va obrir el terreny a Ion, escapant-se per desgastar d'altres anant a la seva captura, mentre Ion reservava forces per a un atac final que el va reconfortar amb una victòria d'etapa en l'única de les tres grans que li faltava, després d'haver aixecat els braços en el Tour i en el Giro. «Aquí no havia guanyat encara i per això vaig sortir a les totes. I perquè vaig tenir la sort de comptar amb el suport del meu germà Gorka, que es va escapar per fer treballar la resta de la fuga mentre jo anava protegit darrere», va explicar Ion Izagirre després d'imposar-se en una sisena etapa que va ser a Formigal, després de cancel·lar-se la gran cita amb el Tourmalet.
Va ser una pujada a Formigal on Enric Mas sempre va estar en companyia de Roglic, tot i que al final, com ha passat des del primer dia, li va faltar una mica d'empenta. Però segueix allà, en la baralla, cinquè de la general i primera opció espanyola en una Vuelta que avui descansarà, entre Vitòria i Logronyo, i amb proves anti-Covid per a corredors i equips, a l'espera que la bombolla, més ferma que la del Tour i la del Giro, no hagi presentat cap esquerda i es pugui retornar demà a l'activitat sense cap contratemps per culpa de la maleïda pandèmia.
HMai en la història del ciclisme dos corredors havien arribat a l'última etapa d'una carrera de tres setmanes, digui's Giro, Tour o Vuelta, empatats a temps. Les diferències sí que havien sigut mínimes, en molts casos, però mai només separats per unes quantes centenes. Si l'australià Jai Hindley va partir de la contrarellotge final del Giro 2020 amb la maglia rosa, a l'acabar, en una etapa guanyada per Filippo Ganna (vencedor de les tres cronos de la ronda italiana, Pello Bilbao, cinquè de la general), la peça va passar al britànic Tao Geoghegan Hart, amb un nom tan complicat de pronunciar o escriure com talent atresora aquest jove valor de l'escola anglesa de ciclisme.
Es dona la circumstància que ni Geoghegan ni Hindley van arribar al Giro ni amb ànim de guanyar-lo, ni de lluitar per la victòria, ni tan sols amb la intenció de lluitar per una etapa, ja que els dos formaven part de dues esquadres que van sortir fa tres setmanes de Palerm amb la clara intenció d'aconseguir el triomf final però amb dos corredors preprogramats de principi: el gal·lès Geraint Thomas per part de l'Ineos i el neerlandès Wilco Kelderman pel Sunweb.
Però Thomas es va donar una patacada tremenda durant el recorregut neutralitzat de la segona etapa i ja no va sortir a la tercera i Kelderman, tot i que va arribar a vestir de rosa, no va tenir prou intensitat a les cames als Alps, com per conservar-la fins al podi de Milà, l'únic lloc on Geoghegan Hart va poder lluir la maglia rosa.
Amb 25 anys, forma part del nou elenc de corredors que aquest any ha fet el salt a la fama. El seu nom no arribava precedit del context de jove estrella destinada a aconseguir qualsevol repte que es proposés, com va ser el cas de Tadej Pogacar en el Tour, tres anys menor que el britànic. Però l'Ineos, abans Sky, sempre el va tenir en un lloc destacat, sempre el va cuidar i el va tractar amb cura perquè sabien que, bo en qualsevol terreny, era un corredor que podia aconseguir grans gestes i aconseguir victòries de solera com ha sigut en aquest cas el Giro 2020.
I per aquesta raó Nico Portal, a qui es podria considerar com el seu descobridor, el seu mentor i el seu conseller, se'l va emportar a Andorra, més per qüestió esportiva que tributària, perquè allà residia el tècnic francès i perquè allà hi havia l'any passat el denominat nucli fort de joves valors de l'equip, amb Egan Bernal al capdavant, amb qui Tao va tenir molt bona entesa. Portal va llogar un local per convertir-lo en centre de reunió de l'equip, amb fisioterapeutes i mecànics.
Un terrible cop
Però tot es va ensorrar, al febrer, abans del confinament. Portal, el tècnic i el mentor, amb tot just 40 anys, va tenir un infart fulminant mentre era a casa seva. Va ser un terrible cop per a Geoghegan Hart i per a tot l'equip, inclòs Chris Froome, amb qui el tècnic francès també mantenia una gran amistat. I ara, gairebé de forma inesperada, després del fracàs en el Tour i al marge del que Richard Caparaz pugui fer a la Vuelta que ja lidera, l'esquadra britànica, la més adinerada, la de més pressupost, la que fitxa les millors o suposades estrelles del futur, s'ha trobat amb un Giro a la butxaca gairebé de forma inesperada gràcies Tao, el jove talent del nord de Londres.
HEra un dels millors joves que protegia el seu director Nico Portal, mort al febrer