El meu ritme cardíac
Doncs ja està, el futur ja està acotat i l'horitzó s'anomena 9 de maig. Ja respiro tranquil. En una setmana en què el meu ritme cardíac ha sigut de muntanyes russes, saber que el sofriment que vindrà no passarà de sis mesos ajuda a estabilitzar-lo. D'aquí a llavors puc patir petites arrítmies, gens descartables, però entenc que si ens cuidem podem evitar l'infart i sortir bé d'aquesta segona onada tan prepotent.
Em sembla un misteri el per què han triat aquell dia. Entenc que la data té qualitat de xiclet que s'estira o s'encongeix al ritme de l'estadística, però posats a triar dia més dia menys, ¿per què no el 13 de maig, que dona títol a una de les millors coples del repertori? I més encara si en llegim la lletra: «Haré lo que se te antoje,/ lo que mande tu capricho,/ que es mi corazón cometa/ y en tu mano está el ovillo». Tota una declaració d'intencions que, si la ciutadania la canta a cor, seria un claríssim propòsit d'esmena. Tot i que també –¡compte: perill!– una submissió, una entrega incondicional (que cadascú triï aquí l'amo del cabdell: ¿Sánchez?, ¿Illa?, ¿Fernando Simón? ¿el comitè d'experts, de filiació desconeguda?) gens aconsellable i encara menys desitjable. Atents, doncs, d'ara endavant, d'octubre a maig, al vol de l'estel, al maneig del cabdell i a les decisions que pengen del seu fil.
Abans he dit que el meu batec cardíac ha patit alts i baixos aquesta setmana. Es va passar de revolucions, indignat, amb la intervenció (vulgar, ofensiva, impròpia del joc polític) d'una senadora del PP i les seves preguntes a la ministra Montero. Per evitar mals més greus, em vaig prohibir atendre el discurs de l'extrema dreta en el debat de la moció de censura.
Amb prevenció, amb molta prevenció, vaig voler escoltar el discurs del senyor Casado. Va ser només a posteriori, en la repesca dels informatius, quan vaig veure les intervencions dels senyors Aitor Esteban i Joan Baldoví,quan el meu cor es va estabilitzar i em va preguntar: ¿Per què cap dels dos és president del Govern? ¿Per què no són ni tan sols en el Consell de Ministres? Amb polítics com aquests, les coses serien molt diferents.