`La jaula de las locas': el musical torna al Tívoli
3Àngel Llàcer i Ivan Labanda protagonitzen l'aclamat muntatge
En la pitjor setmana que es recorda de la pandèmia en mesos hi ha motius per a l'optimisme a Barcelona amb la recuperació al Tívoli de La jaula de las locas, un musical divertit que convida a viure fidel a un mateix i sense complexos. Un equip de 80 persones entre actors, ballarins, músics i tècnics treballen cada dia per a aquest aclamat muntatge protagonitzat per Àngel Llàcer, actor i director, i Ivan Labanda, habitual del programa Polònia i destacat intèrpret de musical.
Tots dos encarnen dos homosexuals madurs a qui el casament del seu fill amb la descendent d'un dirigent ultraconservador (amb aspecte del líder de Vox) trastoca l'existència d'aquesta parella que a més d'amor comparteix negoci. Labanda interpreta el propietari i director de La cage aux Folles, el club de gais més esbojarrat i famós de Saint-Tropez, on l'Albin, encarnat per Llàcer, és Zaza, la vedette del xou.
La versió actual és més curta –dura dues hores i deu minuts– i no hi ha entreacte, perquè tothom estigui fora del teatre a l'hora que exigeix el Procicat davant les restriccions de la pandèmia. A diferència del muntatge estrenat fa tres anys, en aquesta ocasió hi ha canvis al vestuari i noves coreografies de Míriam Beneditez, que més enllà d'OT i Tu cara me suena ja va treballar amb Llàcer a La tienda de los horrores i serà també a Cantando bajo la lluvia, musical dirigit per Llàcer que preparen per obrir la temporada vinent al Tívoli. «No hi tinc un paper. És per a joves: gent que sàpiga cantar, ballar, interpretar. Només ens falta el protagonista», explica Llàcer.
Llàcer és més diva que mai i la seva compenetració amb Labanda
i la resta de l'elenc, brutal. Aquesta és la tercera temporada de La jaula de las locas, després de Madrid, on triomfava abans que la pandèmia ens obligués a confinar-nos. «Espero que totes les mesures de seguretat al teatre ajudin a venir. Crec que la gent necessita riure». En les primeres funcions, el bon rotllo es notava i no només al pati de butaques. Ell i Labanda i molts més de l'equip actoral van haver de fer esforços divendres passat perquè no se'ls escapés el riure.
/ MASCARETA TRANSPARENT A excepció d'un ballarí, l'equip és el mateix de sempre. «Si una cosa té l'Àngel és que crea companyies que formen una família», diu Labanda, que ha treballat amb Llàcer a diferents espectacles. Els 23 intèrprets i ballarins formen un grup tancat. «Només ens traiem la mascareta quan sortim a escena». A Llàcer n'hi han dissenyat una de transparent per al número en què interactua amb el públic des del passadís central de la platea.
Ara se'l veu molt més còmode en el seu rol de diva de La Cage aux Folles. «Ja no puc cantar Yo soy el que soy com fa dos anys perquè no soc el mateix». Les classes amb Mamen Márquez (OT) també l'han ajudat a encarar d'una altra manera aquest gran himne gai. «Abans, cantar era un sofriment. Encara no disfruto, però hi estic a prop perquè ella m'ha tret la por». I confessa: «Només en dues ocasions m'he sentit poderós després d'haver cantat Yo soy lo que soy. ¡Em vaig sentir com un torero!».
H