Nit confinada
El toc de queda a tot l'Estat serà de 23.00 a 6.00 hores, però les autonomies el podran modular Els territoris tindran capacitat per fer confinaments perimetrals i limitar reunions
TOC DE QUEDA 3
Entre les 23 i les 6 hores amb marge flexible segons el territori
CATALUNYA 3
Confinament a les 22 hores amb excepcions justificades
MOBILITAT 3
Les comunitats poden decidir si tanquen el seu perímetre
OBJECTIU 3
Reduir la incidència a 25 casos per 100.000 habitants RESTAURANTS 3 El Govern permet cines i menjar a domicili fins a les 22 hores
Nou estat d'alarma, però amb característiques molt diferents al de la primera onada del coronavirus. Menys estricte i amb més marge d'actuació per a les comunitats, que majoritàriament han demanat tornar a aquesta eina. El Govern central ha après del precedent de fa set mesos, amb una alarma que el Congrés va anar prorrogant cada 15 dies, en ocasions de forma agònica, i ara no vol passar de nou per aquest tràngol. L'Executiu defensa que la nova eina, que va entrar en vigor ahir després de ser aprovada per un Consell de Ministres extraordinari i inclou un toc de queda entre les 23.00 i les 6.00 hores de l'endemà, duri fins al 9 de maig, més de sis mesos, i així ho demanarà al Parlament aquesta setmana.
Les principals mesures, explicades per Pedro Sánchez, són cinc. Les autoritats delegades seran els presidents autonòmics (a diferència de l'anterior alarma, on la responsabilitat va recaure bàsicament sobre el ministre de sanitat, Salvador Illa), i els territoris prendran les seves decisions en cooperació amb el Govern. La circulació estarà prohibida entre les 23.00 i les 6.00 hores a tot Espanya, tret de les
Canàries. En aquesta franja, només es podrà transitar per causes justificades, però les autonomies podran ampliar o restringir el termini en una hora.
/
ENTRADES I SORTIDES Les comunitats també tindran capacitat per limitar la sortida i entrada dels seus territoris, totalment o parcialment, ja sigui en l'autonomia al complet, en un municipi o en un barri. En quart lloc, els territoris podran restringir les reunions a un màxim de sis persones o fins i tot menys, tret que es tracti de convivents.
I finalment, el Govern, en una iniciativa sense precedents, aprovarà demà una pròrroga de sis mesos de l'alarma, per a uns dies després (dijous, previsiblement) demanar el vistiplau al Congrés. Tot i així, per evitar que se'l pugui acusar d'evitar la rendició de comptes, Illa compareixerà cada 15 dies a la Cambra baixa.
Els presidents de cada comunitat podran activar o desactivar les restriccions durant el temps que duri l'alarma, en funció de la realitat epidemiològica dels seus territoris. Ara bé, d'entrada, en aquests primers 15 dies d'aplicació d'aquest reial decret, entra en vigor el toc de queda a tot Espanya, menys a
Pedro Sánchez PRESIDENT DEL GOVERN «Crec que es podrà doblegar la corba sense recórrer al confinament global, sense paralitzar la vida del país»
les Canàries. Serà ja a partir de la pròrroga quan les autonomies podran aixecar o mantenir aquesta mesura.
«Sol·licito als grups que aquesta mesura compti amb un suport aclaparador», va assenyalar Sánchez, fixant com a objectiu arribar a una incidència per sota de 25 casos per 100.000 habitants. En l'actualitat, la mitjana espanyola és de 362 casos.
El president ho té molt més fàcil que fa uns mesos per aconseguir la pròrroga de l'alarma, que en tot cas no afectarà les eleccions catalanes del 14 de febrer. Cs ja va anunciar divendres que recolzaria, i ahir el seu líder, Inés Arrimadas, va reafirmar el suport. El Govern basc també va aplaudir la mesura, així que el vot a favor del PNB està assegurat. Euskadi va ser la primera comunitat que va sol·licitar l'alarma, i Catalunya es va sumar més tard, una cosa que prefigura el recolzament d'ERC i JxCat.
Només amb els escons de taronges i nacionalistes bascos, l'Executiu té assegurada l'extensió. Però la Moncloa vol que el PP voti a favor. Cap de les autonomies governades pels conservadors ha sol·licitat l'alarma, i Pablo Casado va ser fa mesos molt crític amb aquesta eina, una cosa que dificulta que ara se sumi. Sánchez va parlar ahir amb ell, però no va voler revelar el contingut de la conversa amb el líder del PP, que també va evitar posicionar-se, una cosa que en principi farà avui.
El cap de l'Executiu volia esperar a la conferència de presidents d'avui per aprovar l'estat d'alarma. Però la cascada de peticions perquè fes aquest pas, amb Espanya batent rècords diaris de contagis, va provocar que avancés la mesura.
El primer territori va ser Euskadi. Van seguir Astúries i Extremadura, a les quals es van afegir diverses comunitats també governades pels socialistes, així com Catalunya. En total, 10 autonomies van demanar l'alarma. Però cap del PP, una cosa que pot dificultar la seva posada en pràctica. Sobretot, a Madrid, un territori que ha fet bandera de la batalla amb Sánchez davant el coronavirus. A la nit, Ayuso no va rebutjar del tot la mesura. D'una banda, la va titllar de «fracàs»; per un altre, va dir que donava «seguretat jurídica». La presidenta autonòmica va evitar opinar sobre què havia de votar Casado.
«El termini no és inamovible», va assenyalar Sánchez sobre els més de sis mesos de pròrroga. «Si podem superar abans l'emergència, deixarà d'aplicar-se. Però aquest és el termini que els experts recomanen per començar a superar no només la segona onada actual sinó l'etapa més nociva de la pandèmia», va continuar el president, que també va traslladar la seva creença, però no seguretat, que l'objectiu es podrà aconseguir «sense recórrer al confinament global». Segons Illa, la meta és «doblegar la corba i tenir un Nadal el més normalitzat possible».
«No hi ha confinament general en aquest nou estat d'alarma –va concloure el cap de l'Executiu–. Però com més ens quedem a casa i menys contactes tinguem, més protegits estarem i més protegirem els nostres éssers estimats».
El Govern té gairebé assegurada
la pròrroga de
sis mesos amb el suport del PNB i Cs al Congrés