Mai hauries d'haver creuat el `Mississippi'
A-3 TV emet ara en obert la sèrie Veneno, creada i dirigida pels Javis, sobre la vida de Cristina Or- tiz, nascuda a Adra amb el nom de Joselito. He vist els capítols que han sigut oferts prèvia- ment a la plataforma Atrespla- yer. És un treball descarnat, perquè tremendament descar- nada va ser la vida de La Vene- no, això és indiscutible. El seu retrat és demolidor. Al capítol 2 hi ha un instant en què Valeria, la jove que s'està iniciant en la transsexualitat i que està escri- vint la seva vida, li pregunta: «Cristina, ¿què recordes de la teva infància?».I Cristina contesta: «De la meva infància a Adra recordo, amb 7 anys d'edat, la primera vegada que em van dir maricon». Aquestes escenes de la seva infància i primera joventut a Almeria són terribles. Bàsicament la sèrie s'endinsa en el procés de la transsexualitat com a leitmotiv. Vol ser, i ho és, un document de denúncia davant la incompren- sió, les dificultats, i sobretot la intolerància i l'estigma que la transsexualitat causa en bona part de la societat. A mi m'hauria agradat més incidència en tot el que va significar la televisió en la vida de La Veneno. Com va ser fagocitada, absorbi- da i exhibida al món pels pro- grames de l'ocell negre del Mis- sissippi a T-5, i després el macabre pelicà a A-3 TV. Aques- ta manera de llançar-la a l'arena del circ, com abans es feia en els espectacles mal entesos quan oferien la parada dels monstres per provocar l'horror, l'es- carni i la morbosa atracció de la ciutadania.
No podem especular so- bre com hauria sigut la vi- da de La Veneno si no ha- gués sigut buscada i capta- da a les nits canalles de la pros- titució al carrer, i transportada al plató i elevada a fenomen te- levisiu. No ho sabem. Però sí que sabem com aquest fet la va marcar, i com li va condicionar la vida aquesta fugaç i terrible fama mediàtica. La Veneno va acabar morta en estranyes circumstàncies, encara no aclarides del tot avui dia, després d'haver patit un calvari, la presó i sistemàtiques violacions incloses. Al capítol 5 de la sèrie hi ha un instant en què es veu La Veneno, sola, enmig d'un plató que s'esfondra. Cauen les parets, el decorat, l'escenografia... Tot s'enfonsa. I llavors sona la cançó que ha compost Leiva expressament i que diu: «Nunca debiste cruzar el Mississippi, era mucho más salvaje que tú». Estic amb Leiva