Enquestes sota sospita
Un rellevant expert d'EUA assegura que aquest cop hi ha menys motius per desconfiar dels sondejos La victòria de Trump el 2016 va deixar en evidència els grans vaticinis
Milions de nord-americans es van aixecar fa quatre anys amb la sensació d'haver sigut estafats. Donald Trump acabava de guanyar les eleccions en contra dels vaticinis dels principals enquestadors. Molt pocs van encertar. Abans que comencés el recompte, Nate Cohn donava a The New York Times un 85% de probabilitats de victòria a Hillary Clinton, mentre que Nate Silver les va situar en el 71% des de FiveThirtyEight. Aquesta vegada els pronòstics no són gaire diferents. Silver atorga a Joe Biden una probabilitat del 88%, mentre Cohn li dona 357 vots electorals, molts més dels necessaris per guanyar. ¿Ens hem de creure aquesta vegada les prediccions?
Charles Franklin és un dels enquestadors més respectats del país, director dels sondejos que realitza la Universitat de Marquette (Wisconsin). I abans de començar aclareix que els enquestadors van encertar el 2016 al predir que Clinton obtindria més vots a tot el país, però es van equivocar a l'anticipar la seva derrota al col·legi electoral, la suma dels sufragis assignats a cada estat en funció de la seva població. Per guanyar les eleccions cal arribar a 270 vots electorals. «És un matís important perquè molts van dir que la demoscòpia ja no és de confiança», diu.
Els «grans errors» es van concentrar en tres estats: Pennsilvània, Michigan i Wisconsin, on totes les enquestes donaven a Clinton la victòria. «El gran problema va ser que la majoria de sondejos no van tenir en compte el nivell educatiu dels enquestats», diu el professor. O el que és el mateix, van incloure a les seves mostres més votants amb formació universitària dels que hi ha. Principalment, perquè són més proclius a contestar als sondejos. Aquest desequilibri va impedir calibrar les preferències dels votants blancs sense educació superior, convertits en el nucli dur del trumpisme. Franklin afegeix dos factors més: els indecisos i els que odiaven els dos candidats es van decantar majoritàriament per Trump en l'últim moment.
Des d'aleshores molts enquestadors han canviat els seus models per corregir els errors. «Aquesta vegada hi ha motius per pensar que no hi haurà un
Els errors clars dels anteriors comicis van ser a Michigan, Wisconsin i Pennsilvània
canvi tan dramàtic al final. Principalment perquè tothom té una opinió formada sobre Trump a hores d'ara». En aquests moments Biden porta set punts d'avantatge en la mitjana d'enquestes nacionals i lidera per un marge més estret en la majoria dels estats frontissa. El president està perdent suports entre els més grans de 60 anys, les dones blanques sense formació universitària i els homes blancs amb educació superior, segons Franklin.
El dubte final és què passarà si es consuma l'augment significatiu de la participació, com prediuen els experts. «Històricament ha beneficiat els demòcrates, però aquest any no està clar», diu Franklin. «La participació dels treballadors sense formació universitària sol ser baixa, de manera que, si augmenta, podria beneficiar Trump».