Millorar l’estat físic depèn de la personalitat

. Un assaig clínic de l’Hospital Mont Sinaí a Nova York ha revelat que l’eficàcia de diferents estratègies per impulsar l’activitat varia segons les característiques demogràfiques, psicològiques i conductuals

Les estratègies per alterar els comportaments de salut de les persones varien en efectivitat

Un assaig clínic ha revelat que l’eficàcia de diferents estratègies per impulsar l’activitat física varia segons les característiques demogràfiques, psicològiques i conductuals dels participants, segons publica Xisui Shirley Chen, del Sistema de Salut Mont Sinaí, a la ciutat de Nova York.

Les estratègies per alterar els comportaments de salut de les persones, com augmentar la seva activitat física, varien en efectivitat, probablement a causa en part a trets de personalitat i psicològics. No obstant, no és clar quina és la millor manera de determinar quins subgrups es beneficien més de quines estratègies.

Chen i els seus col·legues van abordar aquest problema revisant les dades d’un assaig clínic aleatori que va mostrar que una estratègia basada en la competència per impulsar l’activitat entre 602 adults nordamericans amb sobrepès o obesitat va funcionar millor que les estratègies basades en la col·laboració o el suport social. Els

investigadors es van preguntar si aquestes troballes devien ser certes per als subgrups de participants.

Utilitzant un enfocament estadístic anomenat anàlisi de classes latents, els científics van identificar tres subgrups principals basats en les característiques demogràfiques, psicològiques i de comportament dels participants en l’assaig: extravertits i motivats, menys actius i menys socials, o menys motivats i en risc. Cada participant va ser assignat a una de les tres categories. Al tornar a analitzar les dades de l’assaig, els investigadors van trobar que l’estratègia basada en la competència era eficaç per impulsar l’activitat física dels participants extravertits i motivats, però era menys probable que aquests participants es mantinguessin actius una vegada finalitzat el programa.

Les estratègies basades en la competència, la col·laboració i el suport social van ser totes efectives per als participants menys actius i menys socials, que van seguir actius després. Cap de les estratègies va ser eficaç per als participants menys motivats i en risc. Aquestes troballes suggereixen que l’anàlisi de classes latents podria ajudar en els esforços per dirigir les estratègies de canvi de comportament en les persones amb més probabilitats de beneficiar-se’n. La investigació futura podria ajudar a validar l’anàlisi de classes latents i altres enfocaments estadístics per identificar subgrups clau, així com provar formalment diferents estratègies dins dels subgrups identificats.

“Vam demostrar que podem identificar grups de persones que tenen diferents fenotips conductuals i que van respondre de manera diferent a un programa d’activitat física utilitzant incentius socials -assenyalen els autors-. Clarament, una talla no serveix per a tots, per tant, la construcció de fenotips conductuals és un enfocament prometedor per dissenyar i focalitzar intervencions conductuals basades en diferències individuals significatives”.