Oli d’un expresident
Coincideixen a destacar la seva honestedat i entrega al Barça però critiquen una gestió indecisa i deficient, i que acabés mal rodejat
A Josep Maria Bartomeu Floreta tots els seus amics íntims l'anomenen Barto. Algun empleat del club s'adreça a ell com a Josep Maria. Potser perquè sona més respectuós, o perquè consideren que l'apel·latiu comporta un excés de familiaritat. La realitat és que fins i tot els seus germans i el seu propi pare, que li va donar el cognom, s'adrecen al president del Barça com a Barto. «Sempre ha sigut així», va explicar un dia rialler davant l'estranyesa del seu interlocutor.
Amb Barto és fàcil portar-se bé, admeten els directius amb qui ha parlat aquest diari per traçar el seu perfil presidencial. És afable i predisposat a la ironia en les distàncies curtes. «Sempre tracta de fer sentir còmode amb aquells amb els que hi és», explica una persona que el tracta amb regularitat. «Jo només vaig tenir un desacord, evidentment important, i me'n vaig anar. Abans no vaig tenir cap frec», certifica un dels 11 directius que van saltar de la llotja en els seus sis anys de comandament.
Onze directius, sis dels quals vicepresidents, són molts. Com ho són haver acumulat cinc directors esportius en cinc anys. O quatre entrenadors. La inestabilitat ha marcat, sens dubte, la presidència d'aquest llicenciat en Econòmiques de 57 anys amb màster en ESADE. Les crisis o els escàndols han sigut freqüents. I ha acabat convertit en un personatge àmpliament injuriat. Fins i tot la caricatura de Nobita ha deixat de fer gràcia.
¿Com ha arribat a aquest punt? «El que s'ha de preguntar és com és possible que comencés amb una majoria absoluta aclaparadora el 2015, amb més vots que ningú en la història del club, i acabi amb una moció de censura tan imponent. El contrast és molt revelador», reflexiona en veu alta un d'aquests excompanys de junta, que com la resta dels consultats prefereix guardar l'anonimat.
Ell mateix aporta alguna resposta. «Ha pecat de manca de caràcter en la presa de decisions. L'última opinió que sent és la que pesa més. I mentre tingui gent potent al costat no és greu. Però el seu entorn s'ha anat degradant i els errors, en conseqüència, se li han anat acumulant».
Honest i treballador
Aquest exdirectiu remarca que Bartomeu és «una persona intel·ligent, honesta i molt treballadora. Però li ha faltat lideratge, capacitat de cohesionar la gent del seu voltant, marcar un rumb i demostrar que té les idees clares. Hauria sigut un bon vicepresident, però a la llarga ha sigut un mal president». Posa com a exemple la claudicació davant el vestidor.
Un altre exdirectiu indica que li costa prendre decisions. «Mai se sap què passa pel cap de Bartomeu. Acostuma a dir al seu interlocutor el que vol sentir, però el que diu i fa no sol coincidir. És una persona molt opaca», indica.
En les reunions de junta, coincideixen els consultats, sol escoltar els que s'asseuen al voltant de la taula. Molt més que Sandro Rosell, qui va ser el seu antecessor. Però les seves decisions sovint van per una altra banda. Com l'històric dia de l'1 d'octubre, quan la junta va apostar per suspendre el partit i tot va canviar una vegada va visitar el vestidor. O com després de la debacle d'Anfield, hi havia una decisió assumida d'acomiadar Ernesto Valverde i després de parlar amb ell el va ratificar.
Diversos exdirectius de Bartomeu
«Li ha faltat lideratge, marcar un rumb. A la llarga ha acabat com un mal president»
«Ha mantingut la neutralitat política del club en un context molt complex»
Fitxatges imprudents
Cada exdirectiu és capaç de triar els seus moments, les seves pitjors decisions, els seus errors més flagrants. «Per a mi –diu un– és que no ha sigut prudent amb els fitxatges i les renovacions de jugadors. Algunes decisions no les hauria pres en una empresa», denuncia. I no acaba encara de