¿Què fan altres països amb la setmana de quatre dies?
El poderós sector del metall, al davant
La pandèmia està posant en entredit molts dels elements que van estar fora de discussió durant dècades en el model econòmic alemany. Un d’aquests és la durada de la setmana laboral dels assalariats a temps complet i el seu impacte en la productivitat. Per això, en l’actual ronda de negociacions, la Unió Industrial de Treballadors del Metall –IG Metall, el major sindicat sectorial d’Alemanya, que representa gairebé quatre milions de treballadors de la indústria– aposta per una setmana laboral de quatre dies, die Viertagewoche, com es coneix popularment en alemany.
«Els empresaris i els comitès d’empresa tenen el mateix interès a conservar els treballadors especialitzats», va dir recentment Jörg Hofmann, president d’IG Metall, a l’agència DPA. Per a això, el sindicat considera que la jornada laboral de quatre dies és una bona opció en un moment de transició cap a un nou model productiu forçat per la pandèmia i marcat per la digitalització i l’automatització.
En aquelles empreses en les quals la reducció de jornada – menys hores de treball, el cost del qual és assumit per l’Estat a canvi de no acomiadar treballadors– no és aplicable, la setmana de quatre dies permet treballar «menys i de forma més productiva», argumenta Hofmann. La reacció de la patronal és, de moment, molt escèptica.
La proposta d’IG Metall, no obstant, és difícil per a sectors com els serveis, amb menys capacitat de negociació col·lectiva i amb molta precarietat laboral. ANDREU JEREZ